La Mola, l'ús d'un símbol

No és fàcil omplir la Mola de sentit. Entenc que al coronel que presideix el Consorci del Patrimoni Militar de Menorca li preocupi l'ús partidista del recinte. Tot i que s'equivoca amb l'homenatge a l'anarquista Salvador Seguí, que va estar empresonat a la Mola, amb Lluís Company, el 1920. Aquest acte està limitat a la interpretació històrica, i no té res a veure amb l'enfrontament que encara vivim avui entre els que s'identifiquen només amb un dels dos bàndols de la Guerra Civil.

Noticias relacionadas

Tot allò que se’n va i no tornarà

Más noticias relacionadas

Si la majoria d'historiadors i persones sensibles al tema accepten que a Menorca hi va haver dues repressions, la del Front Popular els primers mesos de la guerra, i la del franquisme després, totes les accions haurien d'anar encaminades a incorporar totes les víctimes a la història. En els estudis i en els actes públics.

La Mola està tacada amb la sang de víctimes de les dues bandes. Ningú s'atreveix a afrontar de cara la història negra de la fortalesa. La seva història s'hauria de veure com una oportunitat per donar sentit al símbol, i no pot ser altre que el del reconeixement a totes les víctimes de la repressió, al marge de la seva ideologia, sense tornar a ser jutges, ni caure en la temptació d'apropiar-se dels morts.

A la Mola hi hauria d'haver una escultura, un símbol unitari per les víctimes, i així podria obrir les portes a tothom, sense complexos, en una nova etapa. Seria la forma més valenta de mostrar respecte als morts i de capgirar els arguments de les minories interessades.