Malgrat el que deia el materialisme històric de Karl Marx, la història no obeeix a lleis predeterminades. Tal vegada, però, hi ha una curiosa excepció. A Rússia, des del tsar Nicolau II es va produint un curiós fenomen. Es tracta de l'alternança entre calbs i peluts al davant del Kremlin.
Fem un ràpid repàs. Després del darrer tsar va venir Lenin, calb, que va ser succeït per Stalin, amb molt de cabell i bigoti. En morir aquest darrer va venir Khrusxov, el de la sabata a l'ONU i la calvície al cap. Posteriorment, va ser Bréjnev, amb cabell i espesses celles el qui va seure al tron de Moscou.
I després? Andrópov (pelat), Txernenko (pelut), Gorbatxov (esquilat), Ieltsin (tofut), Putin (xoll), Medvédev (cabellut) i finalment un altra vegada Putin.
Seria bo, idò, que un governant prou pilós es prepari ja per succeir Putin el més ràpid possible posant fi als seus deliris imperialistes i megalòmans. Encara que potser seria millor que fos un alopècic qui agafes el poder moscovita per acabar amb aquesta cadena casual plena d'autòcrates que ens posen a tots els pèls de punta.
Quina ratxa!
