El problema primordial de l'home

Tota la vida la gent cerca bastir-se una  identitat. Molts ho faran emmirallats per algú que els    enlluerni. Així el jove Galip acaba assumint la personalitat del seu germanastre Gelal, periodista de referència per a milers de lectors i que un dia decideix de desaparèixer. Altres perden el seu passat i ja no són res; solen expressar-se en un pretèrit imperfet permanent («t'estimava», «anàvem al cafè de Beyoglu o a la plaça Taksim», «rèiem en sortir del cinema...»). Qui perd els orígens, perd la identitat, proclamava pels anys 60 el cantant de Xàtiva. «Juntament amb la memòria, l'estimat Gelal havia perdut el seu passat, que era l' únic lligam entre ell i el seu país».

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

En un àmbit més polític o col·lectiu, Pamuk posa en boca d'un príncep imperial aquesta reflexió: «el problema primordial de l'home era poder ser ell mateix, i que estàvem condemnats a la decadència, a la desfeta i a l'esclavatge mentre no trobéssim una solució a aquell problema. Tots els pobles que no han pogut trobar la manera de ser ells mateixos estan condemnats a la servitud; totes les races a la decadència; totes les nacions a l'aniquilació».

Les paraules assenyades del príncep imperial  em  desperten un record per s Abdul·là Ocalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, tancat a una presó turca des de 1999. On queda el dret d'autodeterminació dels pobles? Les nacions que, com la kurda o com la nostra, no deixen de sentir el rebuf d'un estat hostil, que ens persegueix, estan vaticinades a esdevenir no res al Llibre Negre.