Joan F. López Casasnovas16/06/22 3:59
TW

Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) és un novel·lista d'èxit, que ha estat capaç de presentar la realitat del món turc dins els corrents de la novel·lística occidental moderna. Acaba de publicar «Nit de pesta», un llibre de més de mig miler de pàgines, igual que «El llibre negre», unes lectures que, tot i la seva indiscutible bellesa, a estones m'han semblat ‘males de rosegar'. «Istanbul, ciutat i records» (2006) és una guia magnífica per endinsar-nos en aquest món turc, un poble que va ser imperi, però que, dividit entre orient i occident, avui es debat entre dictadures i melancolies. L'Acadèmia Sueca va atorgar a aquest escriptor incòmode per al règim d'Erdogan el Premi Nobel de Literatura el 2006. Vull referir-me a «El llibre negre», perquè m'ha sorprès amb intuïcions intel·ligents, però també amb iteracions excessives, que despisten l'atenció lectora. Clar que d'ell s'ha dit que continuava la tradició de Proust...

Tota la vida la gent cerca bastir-se una  identitat. Molts ho faran emmirallats per algú que els    enlluerni. Així el jove Galip acaba assumint la personalitat del seu germanastre Gelal, periodista de referència per a milers de lectors i que un dia decideix de desaparèixer. Altres perden el seu passat i ja no són res; solen expressar-se en un pretèrit imperfet permanent («t'estimava», «anàvem al cafè de Beyoglu o a la plaça Taksim», «rèiem en sortir del cinema...»). Qui perd els orígens, perd la identitat, proclamava pels anys 60 el cantant de Xàtiva. «Juntament amb la memòria, l'estimat Gelal havia perdut el seu passat, que era l' únic lligam entre ell i el seu país».

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

En un àmbit més polític o col·lectiu, Pamuk posa en boca d'un príncep imperial aquesta reflexió: «el problema primordial de l'home era poder ser ell mateix, i que estàvem condemnats a la decadència, a la desfeta i a l'esclavatge mentre no trobéssim una solució a aquell problema. Tots els pobles que no han pogut trobar la manera de ser ells mateixos estan condemnats a la servitud; totes les races a la decadència; totes les nacions a l'aniquilació».

Les paraules assenyades del príncep imperial  em  desperten un record per s Abdul·là Ocalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, tancat a una presó turca des de 1999. On queda el dret d'autodeterminació dels pobles? Les nacions que, com la kurda o com la nostra, no deixen de sentir el rebuf d'un estat hostil, que ens persegueix, estan vaticinades a esdevenir no res al Llibre Negre.