Durant la crisi dels míssils a Cuba entre la URSS i els EE.UU., aquell octubre de 1962, el món va estar a punt d’una guerra nuclear, que hauria estat devastadora. Era ben viu el record d’Hiroshima i Nagasaki, just havien passat 17 anys. Resàvem perquè Déu salvàs la humanitat d’un més que previsible holocaust. No sé si l’angoixa general o el poder taumatúrgic d’unes pregàries infantils va fer que Khrusxov i Kennedy no fessin el gran disbarat. Sonen tambors de guerra a l’est d’Europa (Europa, una vegada més, escenari de conflictes però lluny de les potències impulsores). Mobilitzem el no a la guerra, de bell nou, amb una ciutadania activa i qui vulgui resar que resi. En el fons tot fa un tuf a interessos de les indústries armamentistes, que mai han entrat als seus balanços el cost de vides.
De rebot
Nuclears, no gràcies
17/02/22 3:59
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo