La política que decep

Són les primeres Festes que les trobades no rallen de política. En reneguen. I no té res a veure amb la corrupció dels anys anteriors, ni de la regeneració política, el que la fa principalment insuportable és el continu desacord. Cada cert temps apareixen nous actors o actrius que gaudeixen de virginitat política com a principal valor, i no tarden gaire en decebre'ns. En pocs mesos, els veiem amb les mateixes jugades que ens havien escandalitzat i que ens recorden l'aparell clàssic.

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Exemple recent: la negociació dels pressupostos a Madrid. Almeida sense Vox, els ha salvat acceptant la comanda dels regidors de Més Madrid ara ubicats al grup mixt.    Quatre retocs a l'IBI que afavorien als qui més tenen, carrils bici, i diverses propostes socioculturals entre les que hi ha designar l'escriptora Almudena Grandes com a filla predilecta. Tot regat del manual de les declaracions superficials.

L'absència de sentit i profunditat en la majoria de les pràctiques polítiques ens va allunyant del seu curs. Vivim en un món híper connectat, políticament sense esperit.