La ‘llengua pròpia’ és la llengua d’una comunitat històricament establerta en un territori i el català va pels vuit segles de permanència a les nostres illes. Ni el castellà ni cap altra llengua han estat aquí durant aquest llarg període històric «llengua pròpia». El castellà o una altra llengua podrà arribar a ser llengua majoritària en aquest arxipèlag (de fet, ja ho és) i assolir la categoria de pròpia quan s’hagi consumat del tot la substitució, és a dir quan del nostre català només en quedin «fòssils» de substrat (paraules, algun tret fonètic, deixes toponímiques...) en una població que tindrà un altre idioma o llengua d’identificació. Tanmateix, avui, i malgrat el poder minoritzador que exerceixen damunt la llengua catalana els poders colonials (cadascú pot pensar quins són els més eficaços), cap altra llengua reuneix els requisits de naturalització i territorialització a aquestes illes:
De rebot
El cor foll, ‘cuore matto’, ‘corazón loco’, ‘crazy heart’...
19/11/21 0:38
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo