A l’obituari de Barcelona de dia de 19 de juny (per què serà que, d’un temps ençà, solec fer una ullada a la secció, aquesta sí, més verídica dels diaris?) em sorprèn el nom de María José Ragué-Arias i diu l’esquela que «va morir tranquil·la i amb un somriure». Retall el tros de paper. «Fragment» és el significat recte del mot grec, del verb «dividir». Em colpeix la notícia. Vaig coincidir amb ella l’abril de 2003 al jurat del premi Ciutat d’Alcoi de teatre, quan el va guanyar Roberto García amb l’obra «Indecents». També en formava part Carlos Gil Zamora, director d’«Artez», revista d’arts escèniques que s’edita al País Basc, persona amb qui ens veim anualment a Ciutadella en ocasió dels premis Born. María José escrivia periòdicament a «Artez» i els seus articles de «Rondas escénicas», excel·lents, mostraven intel·ligència aguda i coneixements crítics; tallava un cabell al vol, com deim per aquesta rodalia. De fet, a «Artez» havia pres el relleu del seu mestre Ricard Salvat, a qui ella declaradament admirava.
De rebot
María José Ragué, ‘in memoriam’
27/06/19 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Una colonia de cientos de aves altera la vida en la zona de Sa Farola