Joan F. López Casasnovas22/03/18 21:16
TW

Pa per a avui i fam per a demà. Uns pocs ho explicaven al Parlament de les Illes Balears allà pels anys 80 quan els diferents governs del president Cañellas programaven o desprogramaven els usos del territori a les ordres dels manaires habituals a la nostra 'comunitat autònoma' (una comunitat?, quina autonomia?), els que inverteixen aquí o allà segons les facilitats que hi trobin, per suposat. Però ni cas. Llavors, la balear era la capdavantera de les regions espanyoles en PIB per càpita. Avui ha caigut, si no m'err, al setè lloc. No hi ha gaire queixes, llevat dels qui voldrien continuar amb les polítiques depredadores. El bonisme balear ara té fe, i se'n volta molta, en un 'Règim Especial Balear' mig promès i no gaire definit a can Montoro.

En canvi, l'economia catalana va sobre rodes, 'com una moto' asseveren al periodista Antoni Puigverd uns empresaris gironins. Així que, si els nombres no menten, els perjudicis del 'procés' són menors del que anunciaven taumaturgs insignes i els partits monàrquics. La remuntada industrial catalana, els bons resultats globals del turisme i el ritme creixent de les exportacions contraposen optimisme a les notícies tètriques dels telediarios i les tertúlies espanyoles. Els qui van voler emprar l'economia amb finalitats polítiques per afegir llenya a la foguera catastrofista ara parlen d'altres coses. Rallen de violència mai vista en les actuacions dels rebels independentistes. Ho diuen els qui, com el guàrdia civil Pérez de los Cobos, consideren la llei per damunt de la convivència. Què es pot esperar de qui anteposa els seus desitjos polítics –camuflats de legalitat- als principis democràtics? En dècades que va durar el terrorisme d'ETA ens vam fer un fart de sentir que en absència de violència es podia parlar de tot. En efecte, rallar de tot, com la xerrameca tavernària; però decidir a un parlament la construcció d'un país socialment just i democràticament lliure, des dels propis fonaments de sobirania..., ah, no; açò sí que no! Els mites sagrats de la Pàtria: segles d'història comuna (d'imposicions suprematistes, naturalment); la unitat sagrada de la pàtria... Per què els preocupa tant que uns quants milions de separatistes la vulguin qüestionar? Si realment fos indissoluble, per molta química que hi posassin no ho podrien fer!

Prou n'hi hagi! Com va dir el president de la Generalitat exiliat a Brussel·les, «som humans, no som robots, les injustícies ens afecten». Sense depressions, però, que el victimisme no és bo per a res.