Tenc un admirador. Fa uns mesos, caminant pel port de Maó, se'm va dirigir un home més o menys de la meva edat: «Eres Àngels, la de la columna de los viernes?».
De vegades ens passa, que qualcú et demani un assumpte, o que et mostrin l'acord o el desacord per qualque opinió. Continuà «Tus temas son cotidianos, aunque a veces me cuesta un poco, por el catalan». S'esforçava. Coses del destí, ens hem anat veient i sempre intercanviem quatre paraules. Ell pot saber més coses del meu caràcter, els textos diuen molt de qui els escriu, però també havíem pensat l'un de l'altre que érem mestres dels instituts, perquè ens trobàvem pel camí de Trepucó, i no va ser així. No és tan romàntic ni educador fer d'administrativa, o de funcionari de la presó. Idò, dona gust escoltar-li l'aspecte positiu del centre penitenciari, per les persones i per l'economia local, on sempre hi queda.
Broma de banda, aquest cordobés que d'aquí poques setmanes partirà al seu nou destí, més proper a ca seva, és un amant entusiasta de Menorca. L'ha recorreguda, s'ha interessat per la terra, la gastronomia, les festes, l'idioma i la seva gent. Si ha de cercar-li un defecte, és el cost i l'enllaç aeri.
Tan de bó escoltés a uns quants rallar de la mateixa manera, molts dels quals duen vàries dècades visquent aquí i encara menyspreuen els nostres orígens. De tant en tant faig broma de l'admirador, perquè m'he convertit amb la seva fan. Allà on vas, fes com veuràs.
