Quina mala notícia. Quin desastre. La setmana de la mort de Charles Manson i David Cassidy hem sabut que Barcelona no serà la seu de l'Agència Europea del Medicament. L'elegida ha estat Amsterdam, amb el vot incomprensible d'Espanya, gràcies a un sorteig després de quedar empatada amb Milà. Què ha passat? Fins al dia 1 d'octubre Barcelona era la clara favorita. Tenia l'edifici, la preciosa, contemporània i lluminosa Torre Glòries dissenyada per l'afamat arquitecte Norman Foster. Tenia la indústria farmacològica, una de les més punteres a nivell mundial. Tenia la ciutat, el clima, els hotels, les comunicacions, les infraestructures, les escoles internacionals per a les famílies dels treballadors que s'haurien instal·lat a Barcelona si hagués estat l'escollida. No tenia però una diplomàcia competitiva que sabés vendre el missatge arreu d'Europa. El catedràtic de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan-Ramon Laporte Roselló ho va deixar ben clar: «El Govern de Rajoy no ha mogut ni un dit perquè l'Agència Europea del Medicament vingués a Barcelona». Ho va dir a RAC-1 abans i tot que se sabés el veredicte. A més de conèixer el tema per de dins, el també director de la Fundació Institut Català de la Farmacologia devia conèixer els precedents dels fracassos de la diplomàcia espanyola a nivell internacional que també havia estat incapaç de dur, per tres vegades, els Jocs Olímpics a Madrid. Incompetència, desídia i malvolença. Un còctel destructiu que du a Espanya a la situació actual d'irrellevància internacional i que amaga amb declaracions nostàlgiques d'un imperi perdut i que són àmpliament amplificades per la premsa espanyola i per la ratera dels intel·lectuals castissos que troben recompensa en forma de premis i distincions com abans la rebien els generals en forma de medalles fàtues i oxidades. Convertits en Tirano Banderas del segle XXI, la crítica als seus fracassos són com posar una crema hidratant a un porc. Com fa dir Valle-Inclán a un personatge colonial: «España podrá valer mucho, però las muestras que acá nos remite son bien chingadas.» Si voleu entendre l'Espanya actual us recoman llegir «Tirano Banderas» de Ramón del Valle-Inclán. Si voleu entendre el nivell parasitari dels escriptors espanyols contemporanis us recoman que els compareu amb Ramón del Valle-Inclán. Ja sabem la resposta que ens envelaran: «La Madre Patria y sus naturales estamos muy por encima de los juicios que pueda emitir un roto indocumentado.»
Pedraules
Bòrnia
26/11/17 22:18
También en Opinión
- Un excursionista belga aparece muerto en el Camí de Cavalls
- Ciutadella, Ferreries y Es Mercadal se llevan un pellizco de la Lotería de Navidad
- Así hemos contado el Sorteo de la Lotería de Navidad
- La ‘general’ registra dos accidentes por semana en un año trágico para las carreteras de Menorca
- La reacción de los loteros de Es Pins al enterarse que les ha tocado el cuarto premio