El passat 8 de març es va celebrar a el Dia Internacional de la Dona, també conegut com a Dia de la Dona Treballadora, una efemèride reconeguda per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). Commemora la lluita de les dones per tal d'aconseguir els mateixos drets que els homes i el desig d'assolir una igualtat absoluta en tots els diversos plans de la vida. Aquest dia van succeir diversos fets puntuals. La vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de Triangle Shirtwaist Company, de Nova York. En aquest darrer sinistre van morir 142 obreres que l'any anterior havien protagonitzat una ferotge vaga per demanar millors condicions laborals. El 8 de març de 1917 les dones russes, que feia temps que celebraven una diada de commemoració femenina, van sortir al carrer en demanda d'aliments pel retorn dels combatents russos de la Primera Guerra Mundial. Va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
S'ha aconseguit la igualtat perseguida i anhelada per totes aquestes dones pioneres? Hi ha molts matisos. S'hauria de dividir el món entre els països rics i els desenvolupats, entre orient i occident, entre religions i cultures que mantenen una relació d'igualtat entre homes i dones o, inclús, de severa i injusta submissió. Fins i tot aquests països, aquests hemisferis socials, es podrien dividir o subdividir en diverses i divergents categories. En molts indrets s'ha avançat i, en molts d'altres, la situació es manté igual o fins i tot ha empitjorat. I a ca nostra? Com està la cosa? Els partits polítics de tot l'estat es regeixen per la llei de paritat electoral. Segons el web del Ministeri de l'Interior del govern espanyol, la paritat electoral «és la presència equilibrada de dones i homes en l'àmbit de la representació política». Com que hi ha una Llei Orgànica del Règim Electoral General que exigeix la composició equilibrada de les llistes electorals que es presenten a les eleccions, en aquest sentit no hi ha cap problema de representació femenina. A Menorca, per exemple, hi ha una dona com a presidenta del Consell insular, una dona com a batlessa de Maó, una dona com a batlessa de Ciutadella, una dona com a batlessa d'Alaior i, a Balears, una dona com a presidenta de la Comunitat Autònoma i una dona com a consellera d'Educació i Cultura.
Fins aquí, l'equilibri entre homes i dones és exemplar. Comencen a sorgir les diferències quan les dones elegides assoleixen el poder gràcies a aquesta justa llei de paritat. Em dóna la impressió, i m'ho podeu fer notar si estic equivocat, que, quan les dones són elegides gràcies a aquesta paritat s'obliden d'aplicar aquesta paritat, que les ha dut amb justícia a les llistes electorals, a la resta de dones que representen i que les han votat. Com es pot comprovar aquesta afirmació? És molt senzill. A Catalunya ha sorgit una iniciativa, amb l'etiqueta #OnSónLesDones, que s'organitza per denunciar la discriminació sistemàtica i la manca de visibilitat de les opinadores als mitjans de comunicació catalans. Vull destacar aquesta iniciativa en concret perquè beu de les ensenyances de Ramon Llull i que Leibniz va fer seves amb una contundència irònica a través del verb comptar. Compten i així han comprovat la discriminació de les dones en els mitjans de comunicació catalans. Comptem i així sabrem si existeix discriminacions semblants a les Illes Balears. He comptat els càrrecs polítics i hi ha equilibri gràcies a una Llei Orgànica de nivell estatal. Segons l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), les dones pateixen majors taxes d'atur i són destinatàries d'una major quantitat de contractes temporals. Aporten la xifra exacta. Han comptat. Aquest és el camí. Per què les dones amb responsabilitat política equilibrada gràcies a la lluita anterior de moltes d'altres dones pioneres no apliquen, quan assoleixen el poder, la mateixa justícia que les ha portades a governar? Per què no fan lleis que exigeixin la paritat en tots els estaments de la societat? És un misteri que explicaria les dades aportades recentment pel servei d'estadística balear. Hannah Arendt, la pensadora feminista més influent del segle XX i d'origen jueu, va plantejar que, perquè una injustícia es mantingui en el temps, necessita de la complicitat de les elits que formen part del grup discriminat. Hem comptat i ens ha sortit un equilibri preciós pel que fa a la representació femenina a la política. I en el món de l'art? I en el món de la literatura? I en el món de la cultura en general, que és el meu? El passat mes de febrer, entre els actes institucionals de celebració del Dia de les Illes Balears, es va inaugurar una exposició a Palma titulada «Territori d'assaig». Comptem: 7 homes i 3 dones. Unes setmanes abans, impulsada per l'Ajuntament de Maó i el Consell insular es va inaugurar a Maó, a Ca n'Oliver, l'exposició «L'emancipació del paper». Comptem: 24 homes i 6 dones (el comissari, també 1 home). Són dos exemples propers de discriminació i invisibilitat en el món de la cultura, però em podria posar mil més (membres de l'IME, reconeixements institucionals, pregons municipals, etcètera, etcètera). On són les dones? A la política, sí. A la resta dels àmbits de la societat encara queda molta feina per fer. Ah, amb retard, bona Diada de la Dona. A veure si, entre tots, aconseguim que se celebri tot l'any o que es deixi de celebrar: voldria dir que la discriminació femenina ha desaparegut.
