TW

Situem-nos en un dels llocs més pròspers, des del punt de vista agrícola i ramader, del terme de Ciutadella. L'amo i el seu fill, un cop acabades les feines del camp, decideixen cavalcar una estona, atès que les festes de Sant Joan són cada vegada més aprop. Preparen les seves muntures, dos cavalls negres de pura raça menorquina i, abans de donar inici al seu entrenament, entren a refrescar-se. Els animals, mentrestant, aprofiten per intercanviar alguns comentaris.

-He sentit dir -comença el més vell- que enguany ses festes estaran envoltades d'un entorn ben estrany. Es faran dins del què els homes anomenen campanya electoral.

-Campanya electoral? I açò què és?

-Veuràs, els humans han de triar aquells qui els comandaran en els propers anys. Ells ho anomenen votar i, durant un parell de setmanes abans de la data d'aquestes votacions, uns i altres s'exhibeixen, enraonen i demanen que els escullin a ells. D'açò en diuen campanya electoral.

-Que curiós, no?

-Sí, però el més bo del cas és que, fa només quatre o cinc mesos ja van fer una cosa semblant i els qui van sortir elegits (uns que són coneguts com a polítics) no es van posar d'acord en qui era el qui havia de dirigir-los. Ara, aquells polítics volen que el poble torni a triar.

-I tot perquè ells no es van posar d'acord? Són ben rars aquests humans polítics! Però, escolta, jo, l'any passat, vaig prendre part en diverses festes fora poble i en totes elles, el qui presidia trob que era un polític. Li deien es caixer batle. I els vaig trobar a tots molt bona gent. Sentien i vivien la festa i ens tractaven amb molt de respecte.

-Bé, és que, pel què sembla, no tots els polítics són iguals. Entre ells hi ha, com tu em comentaves, molt bona gent. A més, aquells dels qui jo et rallava, estan ben enfora, a l'altra banda de la mar. I un pic has arribat a la costa, has de qualcar encara unes quantes jornades per trobar el palau on es reuneixen, una espècie de Ca's Duc o Ca's Comte, presidit per dos lleons.

-Ah, gran mal, els lleons! Es pensen que són els reis, però els manca la nostra elegància i la nostra noblesa. Són violents i egoistes, els lleons. Tan sols pensen en ells mateixos.

-Sí i, fins ara, ho tenien tot ben aclarit. Comandaven l'un o l'altre. En llenguatge humà, d'açò se'n diu alternança. Però, darrerament, la cosa s'ha complicat; els han sortit uns quants cadells que els hi posen ben difícil. I ells dos, de manar junts, res de res. No es poden ni veure.

Noticias relacionadas

-I volen que el poble torni anar a votar (ho has dit així no)? Jo passaria. Tal vegada sigui perquè no som un animal tan racional com tots ells.

-El cert és, pel què he pogut sentir, que molts humans s'ho estan plantejant. Però, saps quin és el problema? Que si no hi van, continuaran comandant els mateixos lleons, sobretot el més vell, que sembla immòbil, com de pedra, però que ha preparat tot açò per continuar ell al capdavant, segons diuen. Ah, i espera, que encara hi ha una altra cosa. Quan acabin aquestes votacions, els humans hauran de tributar.

-Tributar, dius?

-Sí. Ells fan servir uns papers i uns petits objectes redons de metall. Els anomenen doblers i els empren per proveir-se de farratge i de vestidures, per comprar els seus estables, per tenir-los ben il·luminats, per no passar-hi fred ni calor, per anar ben nets i no patir sed, per educar els seus cadells i guarir-se quan estan malalts. Un cop a l'any, han de donar una bona part d'aquests doblers als qui els dirigeixen, diuen que per obtenir tots aquests serveis. Açò és tributar.

-I ho tornaran a fer, enguany, quan els qui els comanden no han sabut posar-se d'acord?

-La gran majoria no té més remei que passar per aquí; els tenen ben controlats. Ara, n'hi ha uns quants, que són els qui més doblers tenen, que els amaguen ben enfora, a l'estranger. I triguen molt en ser enxampats, si és que finalment els agafen.

-Quin ball, no?

El capvespre ha caigut i l'amo i el seu fill tornen cap als estables per començar el seu exercici.

-Au, venga, anam a la feina -diu el cavall més vell- que de tant xerrar i no fer res acabarem semblant els polítics aquests.

-És ben cert, company!