El Rei ens ha comunicat un fet que ja coneixíem, que ningú compta amb els suports necessaris per a formar Govern, i ens certifica que hi haurà noves eleccions. Felip de Borbó embolica l'evidència demanant als partits polítics que «no gastin gaire en la campanya electoral» i ho arrodoneix amb «els ciutadans ho valorarien positivament i el sentit comú així ho indica». No trobem prou indicat que ens ralli d'austeritat qui disposa anualment d'una quantitat global de 7,86 milions en els pressupostos generals de l'Estat per a sosteniment de la seva família i de la seva Casa, que distribueix lliurement. Vaja, que ho té tot pagat.
Ja hi tornem a ser, abocats cap a les noves velles urnes. Però aquesta vegada hi anirem cansats de debats estèrils, d'equivalents declaracions i d'iguals desacords. Fa vessa que les persones que han fracassat gestionant l'acord, ens hagin de repetir els punts dels programes que ja coneixem. Mateixos candidats i llistes semblants fent promeses i culpant-se els uns als altres. A les Illes, també repetiran els protagonistes de la legislatura més curta de tota la història? Veurem cartells i banderoles?
La demanda quotidiana desitja un altre tipus d'austeritat, la que ralla de senzillesa, la que fuig de tot allò que és superflu o ornamental. Faríem desaparèixer les paraules compostes i altisonants. Estem farts de tots els que volen la mare i els pardalets.
Els protagonistes, recordin, som nosaltres i no vostès.
