El Dr. Lluís Garcia ha recordat una idea ocurrent, ordida a Menorca l'1 de març de 2001, dia en què retíem un homenatge a Andreu Murillo per la seua tasca historiogràfica.
L'article 6.3 del text de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 2007 estableix l'1 de març com a festa de tot l'arxipèlag. La cosa venia de la llei 9/1984 feta per recordar la «memorable» aprovació a les Cortes del penúltim dels estatuts d'autonomia, el nostre. Una festassa, sens prejudici que cada illa ja té la seua diada pròpia! Si l'efemèride s'emmarca en l'estructura del café para todos, que descafeïnà les aspiracions autonomistes d'algunes nacions incloses dins el regne d'Espanya, doncs aprofitem-la per recordar uns altres fets silenciats per la historiografia i els programes oficials.
L'1 de març de 1810 els menorquins es revoltaren contra els governants espanyols, farts de les restriccions que aquests els imposaven i dels incompliments dels continguts pactats a la pau d'Amiens (1802), segons la qual Menorca fou lliurada a la Monarquia espanyola com a moneda de canvi entre Napoléon Bonaparte i d'altres potències militars que s'intercanviaven territoris i súbdits sense cap consulta ni consentiment dels pobles afectats. Fou una revolta generalitzada que esclatà a totes les poblacions de l'illa, concretada en diferents accions, des d'empastifar els bans del governador espanyol fins assaltar oficines de l'administració estranya o desarmar la tropa que feia tasques de policia.
La repressió espanyola posterior va ser ferotge, però la insurrecció menorquina no havia passat de ser una insubordinació civil, autoorganitzada contra aquell duríssim poder exterior. Només apuntava contra aquelles autoritats polítiques que actuaven il·legítimament fora del seu país i que tractaven els menorquins com a una colònia. La cosa, d'una o altra manera, no ha deixat de funcionar així.
Si s'esdevingués l'apropiació del dia oficial de la CAIB, entitat tènuement descentralitzadora, el fet comportaria transformar una festivitat adreçada a magnificar una insignificant regionalització per tal d'impulsar una dinàmica política per reclamar la devolució dels nostres poders i de la nostra sobirania, per simple comparació entre el que tenim i el que teníem abans de l'aplicació efectiva dels decrets de Nova Planta ara fa tres-cents anys.
Òbviament, el llibre d'Andreu Murillo (Maó, 1930-2007), «La 'revolució' menorquina de 1810» hauria de ser reeditat, conegut popularment i, en especial, entre els estudiants. Estaria bé que IB3, com a mitjà de titularitat pública, se'ns fes cada any un ressò.
