La presidenta del Consell fuig de les polèmiques, dels compromisos innecessaris i ofereix una imatge totalment diferent de quan era consellera de l'oposició. Sembla optar per un perfil baix, estratègia que també aplica Rajoy amb resultats evidents (ha guanyat les eleccions generals tot i la metàstasi de corrupció que afecta el seu partit).
El «ritme lent» no vol dir que no es prenguin decisions, sinó que sembla respondre a un temor a les conseqüències imprevistes, sobretot les econòmiques, encara que la manca d'informació o de tota la informació incompleixi l'objectiu de la transparència.
El Consell ha deixat de pagar les quotes de la indemnització de 29 milions a Cesgarden, confiant en una estratègia judicial que no s'explica. És lògica la discreció, per no donar pistes a l'empresa que ha aconseguit la indemnització més gran de la història del Consell, però seria tranquil·litzador saber que hi ha prou base jurídica per capgirar una sentència judicial ferma.
S'ha aturat la polèmica obra de la carretera general amb la rescissió del contracte «de mutu acord». El Consell ha de pagar el valor de l'obra executada. El procés no es tanca i la informació és escassa. Finalment, de les tres rotondes que es qualificaven d'innecessàries al document de mesures a aplicar en els 100 primer dies de govern del Pacte (Rafal Rubí, L'Argentina i Biniai) sembla que només aquesta darrera desapareixerà, mentre que no hi ha data per a reprendre l'obra.
Per altra banda, ha desaparegut o es desconeix la feina que fa l'actual equip del Consell en matèria de transport aeri. Ni com pensen reformar les OSP, amb rutes que no s'abarateixen tot i la caiguda espectacular del preu dels combustibles.
Sí que s'ha de destacar que l'estalvi de sous «polítics» (140.000 euros per 2015 i 280.000 el 206) es destinen a persones amb greus dificultats econòmiques. Fins i tot en això la informació ha estat massa minsa.
