Joan Pons Alzina28/08/15 0:00
TW

La setmana passada el diputat portaveu de Més per Menorca va anunciar que el seu grup parlamentari no pensa aprovar els pressupostos de la comunitat autònoma per l'any que ve si els seus redactors no inclouen una partida «per l'inici d'actuacions per a construir una residència destinada a malalts i familiars de Menorca, Eivissa i Formentera que han de ser tractats o intervinguts a l'Hospital de Son Espases». Estic content de veure que hi ha sensibilitat per una temàtica prou difícil i sensible com és la de la salut, però al mateix temps les declaracions del menorquinista em van preocupar per molts motius. El primer perquè amb aquest crit d'atenció als socis del pacte de govern no es deixa pas de mostrar el llautó del sectarisme partidista al qual, per desgràcia, ja estem acostumats i que s'ha fet típic en totes les formacions polítiques de tots colors, sectarisme que en aquest cas lliga amb l'electoralisme de la propera trobada amb les urnes de la tardor. En veurem de colzades les properes setmanes! En segon lloc, em preocupa perquè em pensava que per Més per Menorca les energies principals que es pensaven gastar serien per aconseguir amb ungles i dents un sistema de finançament més just per la comunitat autònoma. En tercer lloc, també em neguiteja que Més segueixi només preocupat per la construcció balear quan Menorca desplega els principals lligams econòmics, socials i culturals amb Barcelona, sent l'actual estructura política de l'autonomia balear l'hereva d'una construcció realitzada des de Madrid el segle dinou expressament construïda d'esquena a la realitat menorquina. Em deman: o és que no hi ha malalts menorquins que són tractats als hospitals de Barcelona? I per acabar, també em preocupa que, després que portem acumulat un bon gruix d'experiències en la construcció d'equipaments que s'han demostrat inviables econòmicament, encara es parli a la lleugera d'inaugurar més edificis, els quals poden portar més deute, ruïna... i acabar amb més retallades!

A vegades el camí més curt no és el més recte. Fracassat el comunisme, l'única política factible per a la construcció d'una societat més igualitària és la socialdemòcrata, la qual ha de posar ulls fits en ajudar als més desvalguts, però no de qualsevol manera perquè si es fa a la babalà es pot donar un malbaratament dels recursos públics. Les administracions, gràcies a la informàtica, disposen de quasi la totalitat de les nostres dades, entre les quals els nostres ingressos. És, per tant, factible conèixer i ajudar als més desvalguts fent política social no de tall gruixat sinó fi, fent micromedicina.

Noticias relacionadas
Joan Pons Alzina

Precarietat, caciquisme i desafecció cívica i política

Más noticias relacionadas

Quan es parla de la necessitat de la residència de Son Espases, es coneix el número de persones que necessiten d'aquest allotjament? A més del seu número, es coneixen realment els ingressos d'aquesta gent i la seva situació econòmica? Té sentit posar en el mateix sac un malalt que gaudeix només d'una pensió mínima amb un altre que disposa d'un sou de trenta mil euros o d'unes gruixudes rendes patrimonials? El primer de tot, abans de parlar de construir residències, hauria de ser saber aquestes coses i establir unes prioritats socials.

El diari 'Menorca' del passat 31 de març va informar que el conseller de salut Martí Sansaloni havia anunciat la signatura d'un conveni de l'IB-Salut amb la residència Ca'n Granada, ubicada a la vora de Son Espases, pel qual els pacients menorquins i els seus acompanyants hi podrien passar la nit de forma gratuïta. Ignor si finalment es va signar o no el conveni, però si no es va arribar a establir, pens que, mentre no hi hagin bons estudis sobre el cas i sobre la viabilitat de l'equipament somniat, el millor que es pot fer es reemprendre aquest fil. Com també estaria bé, que en tost d'una ajuda en forma de sostre i llit per dormir, la comunitat balear la realitzés en doblers o amb la possibilitat de desgravar impostos, així també es faria justícia als malalts que són tractats als centres hospitalaris de Barcelona. M'agradaria que els polítics, abans d'envestir, mostressin les dades i estudis dels projectes que defensen. I, per favor, menys electoralisme i sectarisme, que ja fa temps que no ens xuclem el dit.