El poeta, pintor, activista cultural, professor de secundària i articulista es varis mitjans, Francesc Florit Nin, denunciava el darrer dijous de gener haver estat víctima de la censura en aquest mitjà, el diari MENORCA. El motiu? Un escrit titulat «Una anàlisi rigorosa de l'educació» que, segons la seva versió, va ser escapçat i publicat en forma de carta, i no d'article d'opinió, i que deia coses tan contundents com aquestes: «... a les Balears tenim més de 1.000 professors menys d'ençà fa dos anys. Les beques destinades a educació no universitària són inferiors a la mitjana estatal, tot i tenir un dels índexs més alts de pobresa. La despesa en educació pública ha caigut un -17,6 % entre el 2009 i el 2012, xifra que representa la retallada més greu de tot l'Estat espanyol. La inversió en educació respecte del PIB ha estat a les Illes del 2.78 %, per sota de la mitjana estatal. La despesa pública total en educació va suposar un 20.1 % dels pressupostos, també per sota de la mitjana de les Comunitats Autònomes. És a dir que tothom ha invertit més que Bauzá, quan va prometre que la seva legislatura seria la de les autopistes de l'educació. En fi, per no allargar més els exemples d'una gestió nefasta direm que gairebé tots els indicadors són desfavorables en el diagnòstic». Censura per part del diari? Atac contra la llibertat d'expressió? O simple malentès o problema tècnic?
Jo només puc rallar des de l'experiència personal. Des que vaig començar a publicar les Pedraules (més de dues-centes) he escrit sense cap autocensura i tenint sempre molt present una frase lapidària de George Orwell que defineix amb exactitud l'ofici de periodista: «Periodisme és publicar el que algú no vol que publiquis, tota la resta és relacions públiques». Durant aquest temps, he publicat el que jo he volgut publicar, he publicat el que la classe dominant no volia que publiqués (política, religió, actualitat, cultura, educació...) i mai, mai, he rebut cap retret, cap indicació del diari MENORCA i del seu director Josep Bagur i, per suposat, no he sofert cap tipus de censura. Francesc Florit Nin afegia a les xarxes socials uns dies després de l'afer: «Com tots els diaris, el MENORCA també practica l'art de la selecció, a tu sí a tu no. I així es desempallega dels qui com jo som una veu incòmoda en el panorama conservador del mitjà». El llenguatge és exacte i no menteix. És fàcil d'interpretar com ho és resoldre una incògnita matemàtica. Quan Francesc diu que el diari es desempallega de les veus incòmodes està dient literalment que el diari conserva les veus còmodes. Per tant, s'ha de deduir sense cap marge d'error, que les veus còmodes habituals som articulistes coincidents amb la línia conservadora del mitjà. O, per dir-ho a la manera de l'autor de les novel·les «Rebel·lió a la granja» o «1984», uns simples -i ximples- relacions públiques. Aquí s'equivoca Francesc Florit Nin. Si ha patit censura, fa bé de denunciar-ho i estic segur que tots els col·laboradors del diari MENORCA a ens solidaritzem amb ell. En canvi, assenyalar per deducció la resta de col·laboradors em sembla una reacció injusta i errada. Crec que Josep Maria Quintana, Pau Faner, Ponç Pons, Pere Gomila, Emili Pons, Emili de Balanzó, Miquel Camps o Joan F. López Casasnovas (per dir només uns noms), no són, de cap de les maneres, veus còmodes en el panorama conservador del mitjà.
Lacensuraés l'ús de poder, per part d'unEstat,organitzacióo qualsevol tipus de grup influent, per controlar lallibertat d'expressió. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa. La censura criminalitza determinades accions o la comunicació de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix en qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'arto la parla vulgar, entre d'altres. La censura es duu a terme amb la finalitat de mantenir l'statu quo, controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. És molt comuna la censura a la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant açò, també existeixen associacions en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura. El Dia Mundial per a la Llibertat dePremsaes commemora eltres de maig, que és l'aniversari de laDeclaració de Windhoek demil nou-cents noranta-un.
