09/05/14 0:00
TW

L'altre dia, al gimnàs, vaig coincidir amb un amic dels meus fills. Anàvem en aquesta bici estàtica que explica la distància, el temps i les calories que cremes, però en les que enyores les vistes dels paratges menorquins. Tot just començava, quan el jove diu «així m'agrada, una mare per aquí». Després d'intercanviar salutacions, que em demanés per la nostra salut i les nostres alegries, vaig guaitar amb deteniment l'audiència. Efectivament, era la única mare del gimnàs i la segona persona més madura de la zona esportiva. De sobte, el divuit anyer recalca: «Ei, dus bon ritme, ho fas molt bé». Sense adonar-se'n, estimulava els meus pedals.

Noticias relacionadas
Àngels Andreu

Sopars amb desencant polític

Más noticias relacionadas

Fomentar la capacitat, l'autonomia, la promoció personal són paraules que tenen un gran poder. Les pretenia la Llei que per motius de llargària, quotidianament, va acabar com «de la dependència». Oferia petites grans ajudes destinades a donar suport a la persona declarada, un respir per comprar l'accessibilitat, l'adaptació, la cura en l'entorn familiar o la contractació d'una ma d'ajuda. La retallada als pressupostos 2014 és del 47%, i això es produeix mentre hi ha prop de 200.000 persones dependents amb el dret reconegut, però que encara no han començat a percebre cap quantitat.

«A Menorca, ara s'està pagant agost 2011, si la seva resolució és posterior...» em deia amb dolçor el mateix matí la treballadora social. Paraules d'altre poder, però sense força. Puixança per als qui ja fan tard.