09/05/14 0:00
L'altre dia, al gimnàs, vaig coincidir amb un amic dels meus fills. Anàvem en aquesta bici estàtica que explica la distància, el temps i les calories que cremes, però en les que enyores les vistes dels paratges menorquins. Tot just començava, quan el jove diu «així m'agrada, una mare per aquí». Després d'intercanviar salutacions, que em demanés per la nostra salut i les nostres alegries, vaig guaitar amb deteniment l'audiència. Efectivament, era la única mare del gimnàs i la segona persona més madura de la zona esportiva. De sobte, el divuit anyer recalca: «Ei, dus bon ritme, ho fas molt bé». Sense adonar-se'n, estimulava els meus pedals.
