En una primera aproximació, tot anant a les darreres xifres anuals, podem comprovar al quadre número 1 que l'èxit turístic de les Pitiüses sobre Menorca és inqüestionable (mos golegen), si volem atendre les dades reals de l'economia d'aquest sector. Les xifres de més visitants, més ocupació, molta més despesa, que mos permet deduir una renda turística per capita molta més elevada, molt més profit, més feina, més altes SS, etc., no tenen molta discussió i més si atenen l'evolució, tot deixant de banda, ara i aquí, com està distribuït tot plegat. I no podem oblidar que tot açò s'ha aconseguit pràcticament sense oferta de camps de golf. El cost és clar: un territori molt més deteriorat que, afegit a la costum de construir més habitatges en rústic, porta a una realitat penosa pels qui pensem que natura, economia i cultura són els tres vèrtexs del triangle equilàter en el centre del qual es troba l'home (vid Enciclopèdia de Menorca, tom dotzè, pàgina 80), la mateixa realitat a la que va tendint Mallorca, com molt bé ho explica el professor Onofre Rullán.
CANVI DE MODEL
D'aquesta realitat podem inferir que açò és l'efecte d'un diferent model, o que el model eivissenc és més bo o més adient que el menorquí?. I d'aquí, que el podem elegir?. I d'aquí, que deurem canviar el nostre model?. La meva resposta és ben clara i contundent: no!. I amb açò no mos hauríem de confondre (vid De la incertidumbre a la confusión, Diari Menorca, 10 d'agost 2012).
En primer lloc, he de dir que en la meva opinió "els menorquins mai no hem tingut un únic i mateix model pel futur de Menorca. Ni l'hem aprovat, ni l'hem pactat, ni l'hem debatut, ni ha existit,... La Menorca d'avui és el resultat d'una sèrie d'actuacions i d'omissions, derivades d'uns interessos socials i econòmics, i no només menorquins, que s'han pogut realitzar en no estar en forta contradicció amb allò que estava gravat a les sinapsis del cervell dels menorquins." (vid Alea jacta est, Menorca, Diari Menorca, 29 d'agost de 2010). La mateixa opinió me mereix el que qualificarien de model eivissenc. Per tant, si no estem a un mon de pura ficció, no mos podem plantejar canviar un model inexistent per un altre model també inexistent. Així de simple.
En segon lloc, d'aspirar a tenir un model determinat, el que més agradi a la majoria, a tenir-lo implementat a una societat de economia social de mercat, no planificada , si més no, hi ha un llarg camí per córrer. Podrem dibuixar un marc de condicions polítiques, econòmiques i socials molt favorable per a donar suport a poder aconseguir allò que més voldríem, però per arribar-hi caldrà molt de temps i també el concurs dels agents econòmics que sempre podran elegir entre invertir en un projecte (a Menorca) o en altres realitats (a Eivissa, entre moltes). I si ho fan en base a pay back, retorn de capital invertit, taxa interna de rendibilitat, etc., la veritat és que ho tindríem molt cru, i més encara si pensem que avui ja es podria realitzar, tot invertint per un poc més de la xifra residual del crèdit hipotecari en establiments en funcionament, a negocis que generen beneficis d'ençà es produeix aquesta inversió, amb l'avantatja afegida que suposa tenir el paraigua de la limitació de competència, fruit de l'actual marc legal. I ningú, que jo sàpiga, fins avui s'ha decidit a emprendre-ho.
En conseqüència, podríem concloure que açò del model és una parida que només serveix per a presumir un poc davant la gent forana o per a fer una xerrada al casino o a la sobretaula?. Tampoc ho diria, quan penso que un conjunt de persones li donen un significat ben concret, tot volent expressar l'estat actual dels territoris, "una illa diferent a mesura de l'home" o que "el fenomen turístic menorquí és específic si el comparem amb el d'Espanya, o el de Mallorca que pel seu pes també vincula el de Balears. La seva pròpia història i el distint sistema productiu determinen una realitat econòmica diferent i un retardat desenvolupament turístic. Tot plegat fa que encara avui perdurin uns trets diferencials característics i que una situació tan peculiar reclami un plantejament estratègic propi i independent del de la resta de l'arxipèlag." (vid Turisme i societat a les Illes Balears, Els espais turístics de Menorca, tom primer, pàgina 193).
NO ÉS EL MODEL, ÉS EL MAPA, ÉS LA GESTIÓ...
Arribats en aquest punt, caldria plantejar una segona qüestió: ¿hi ha hagut una relació directa de causa efecte entre el deteriorament del territori i la generació de renda turística?. O dit d'una altra manera: ¿hi ha una relació directa de causa efecte entre el millor estat del territori i una futura més alta generació de renda turística?. És molt trist, però la meva resposta torna a ser negativa. Estic ben convençut que per exemple Eivissa està en situació de partida més bona per a generar més futura renda turística per capita que Menorca, posem per cas.
¿És que els nostres visitants no valoren l'estat del territori, a l'hora d'elegir el lloc d'estada per a gaudir de les seves vacances?. Sí, molts ho valoren però també valoren moltes altres coses, tal i com es pot comprovar a les enquestes i estudis de motivació personal. Si hi ha molts altres factors a tenir en compte, ¿mos escau centrar-nos en aquesta entelèquia que em diem model?. Simplement, crec que no. És més, penso que no mos escau. No mos és convenient quan ocasiona poc més que distracció i que deixem d'atendre altres causes i autèntiques raons que mantenen el sector turístic menorquí prostrat i a la cua del nostre arxipèlag.
Sense ànim de ser exhaustiu, pot ser que en relació a les Pitiüses, molts pensen que partim d'una pitjor situació geogràfica que podria determinar una temporada més curta, patim d'una mancança de capitals disponibles per emprendre projectes importants, del diferent paper jugat pels respectius Foments de Turisme i el que jugaran, i permanent mancança també de lideratge, més encara si tenim en compte el rol de la família Matutes en tot el desenvolupament eivissenc, la recent experiència Ushuaïa promoguda per la qual en el Hotel de la platja d'en Bossa mereixeria ser ben estudiada, i mentrestant suportem el cost que el consens moltes de vegades suposa. Però no és menys cert que el número de visitants que tindrem o la renda turística futura dependrà bàsicament de la qualitat de la gestió del turisme que serem capaços d'endegar que, en la meva opinió, hauria de millorar molt la passada.
I ARA QUÈ TOCA FER?. FOCALITZAR ELS PROBLEMES I APROFITAR LES OPORTUNITATS!
La situació no és nova sinó recurrent i ho serà mentrestant no seguem capaços de fer front als vells problemes de sempre. Als articles o escrits abans esmentats ja tenim un llistat de mesures d'actuació ben necessàries a l'espera de ser discutit, millorat i posat en pràctica o en marxa, de voler realment millorar la situació actual. ¿Qui hauria de fer la proposta d'actuació definitiva per a sotmetre-la als estaments polítics?. De la manera burocràtica que s'ha enquistat: totes i cada una de les institucions i els estaments ben representats; evidentment, no. L'adhocràtica: un grup d'experts nomenat ad hoc, sí.
És clar, que igualment caldrà una jerarquia en les actuacions, entre les quals replantejar la política de "promoció" turística esdevindrà fonamental i l'assimilació del concepte real de producte turístic també.
A més del qui i del que deurem atendre el com (un record pel pròleg del professor Manuel Sacristán (†) al Faust de Goethe (vid edició obres completes) . A l'hora d'implementar la proposta aprovada també caldrà aprofitar les oportunitats de cada moment. Fins i tot en moment d'una gran crisi, davant un monstre de molts de caps, cal aprofitar les que dona cada situació, fent de la necessitat virtut, per tal d'impulsar totes les reformes necessàries, amb la finalitat d'aconseguir els objectius volguts.
No puc vèncer la temptació de posar un exemple. Vet aquí: per vetllar pel nivell de qualitat de tota la oferta turística, que tant interessa i sobretot als establiments que més n'ofereixen, per la fidelització de clientela que suposa i per l'extraordinari impacte sobre la imatge de Menorca que s'emporten de cara a la posterior generació de futura demanda mitjançant el boca orella, hi ha un instrument: el servei d'inspecció adscrit a la Conselleria de Turisme. A l'agost de l'any passat es publicà la nova Llei de Turisme 8/2012 on es fa referència continua a la qualitat turística i la seva garantia, sobre tot a la primera part de l'articulat. ¿No hagués estat enguany el moment oportú d'engegar un nou pla d'inspecció, i no només pels establiments del tot inclòs, per a exigir a tots el nivell de serveis adient a la seva categoria?. D'haver-se fet, potser haguérem aconseguit un fruit extraordinari produït per un arbre que si més no, té molt que desitjar. ¿Un miracle?
Simplement aprofitar una oportunitat.Ah! I no oblidem que també en número d'aquests inspectors les Pitiüses mos golegen (4 ó 5 a 2).
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.