Àngels Andreu30/08/13 0:00
TW
0

Partia a caminar cap a aquella olor tan agradable i característica que deixa una forta turmenta, d'una varietat aromàtica intensa, un còctel excepcional que ens ofereix la terra i la vegetació després de setmanes sense ploure. Baixava de casa endinsada en la voluntat d'apropar-me al camp, els embussos col·lapsaven el carrer i vaig desistir d'agafar el cotxe. La frescor de l'ambient, però, xocava de ple amb l'escalfor d'una filera de vehicles. En el cap de cantó, punt mal aclarit que accedeix al barri de pescadors i en el que es pronostica un disgust, dos conductors s'estaven emetent malediccions, paraules gruixudes, d'aquelles que agredeixen solament escoltant-les. Com en d'altres ocasions, en un camp de futbol, en una reunió específica, en petits altercats, en els missatges gens domats presents en les xarxes socials... tinc la sensació de viure en un zoo humà.

Empitjora la manera d'intercanviar la informació, rallar i escriure, movent el cos amb gestos i mirades que diuen més que no callen. L'augment dels nivells de violència en el llenguatge, el "mal parlar", frases grolleres, expressions que sovint es fan servir a la televisió i que són imitades per molts telespectadors en la seva vida quotidiana. El "carrer" viu del que rep, avui marcat per les dificultats econòmiques, on tots els sectors es relacionen i les accions d'uns repercuteixen als altres. Hi ha ambients que semblen hipnotitzats per una important incultura, que expiren un punt de violència, de manifestacions d'un mal entès patriotisme, d'incapacitat d'expressar-se oralment d'una manera que no sigui fent ús d'un estil format per monosíl·labs i crits.

Prest desapareixerà la multitud de visitants. Tancaran l'estiu les festes de Gràcia i s'encetarà l'enyorada quietud del mes de setembre, moment per recordar que hi ha declaracions que són un mal negoci polític i social i que els "ordeno y mando" fomenten la pràctica d'escampar paraulotes malgrat aquella expressió tan nostra: som gent pacífica i no ens agrada cridar.