Joan Pons Pons08/07/13 0:00
TW
0

Fernando Savater va desembarcar a Menorca com un guerrer espanyol que conquista exòtiques terres d'ultramar. Va davallar del cavall negre, va posar les botes damunt l'arena de l'illa armat amb la relluent espasa castellana i també amb la bossa de malla metàl·lica carregada de quincalla encara més lluent, vistosa i cascavellada. Clic, clic, clic... Mirallets, braceroles, anellets, collarets... Joies de llautó, de metalls no preciosos, amb brillantors que produeixen un gran efecte i, fins i tot, proveïts de fins renous alegres i artificiosos. A pesar de la teatral entrada, la majoria de nadius no van sucumbir a l'encant de la quincalla mostrada i, quan la impressió real del pom de l'espasa no desembeinada es va extingir tal fum de formatjada, van fer un somriure de sabater i van avisar, perquè primer de tot s'han de respectar les normes ancestrals d'hospitalitat heretades dels avantpassats, que el filòsof cavaller havia desembarcat en una terra de fabricants de bijuteria exportada a tots els racons del món i que, encara que l'or sigui ara escàs a l'illa per les raons que ara no vénen al cas, són els creadors de l'engany dels miralls, fets en part amb l'arena de les seves platges, i de l'alquímia dels metalls no nobles transformats en falsos metalls preciosos.

L'organitzador del viatge va posar a la seva disposició una bateria de preguntes de lectors nadius que el cacic magnànim i indulgent va contestar amb la mateixa magnanimitat i indulgència a través de la versió digital del diari menorquí. "Siempre le he admirado como filósofo pero no entiendo su deriva nacionalista españolista." "Es muy sencillo, soy español. Es diferente que uno sepa que es de una nación que ser nacionalista, lo mismo que es distinto tener apéndice que tener apendicitis, que es una inflamación. Todos los estados están formados por naciones, el nacionalismo es una deformación de la nación". Gràcies a aquesta pregunta del sagaç i anònim lector que ve a representar la saviesa popular menorquina, ho entenem, senyor filòsof. Només els espanyols poden ser nacionalistes. De la mateixa manera que només els mascles poden ser masclistes. Un raonament d'una volada intel·lectual que frega amb el cap el tren d'aterratge dels avions que s'envolen de Menorca. El que no explica el conquistador és per què només els espanyols poden ser nacionalistes. Els bascos no poden ser nacionalistes? Els gallecs no poden ser nacionalistes? Els catalans no poden ser nacionalistes? Els menorquins no poden ser nacionalistes? Encara que el raonament del conquistador espanyol sigui quincalla barata, ja em va bé.

No m'agraden els nacionalismes. El nacionalisme és començar la casa per la teulada: primer la bandera, després la llengua i, a l'hora de posar els fonaments, la casa se l'ha enduta un cop de vent. Crec més en els drets individuals de les persones que en els drets col·lectius i, el raonament de quincallaire del filòsof aparent, atorga drets individuals per raó de naixença i de llengua i, al mateix temps, nega drets individuals a d'altres persones per les mateixes raons de llengua i de naixença. Açò té un nom i ja es pot revestir de falsa modèstia, de somriures d'esclau al servei dels amos recompensadors i de paraules que dringuen i afalaguen l'oïda de certs sectors dominants de la població. Quan un filòsof de debò reflexiona, ho fa en nom de tota la humanitat; no en nom d'una única nacionalitat excloent. Perquè els filòsofs de debò t'ensenyen a pensar. En canvi, els falsos filòsofs com Fernando Savater t'ensenyen a odiar. Quincalla. Femení. Objectes metàl·lics de poc valor; castellà quincalla. Pres del francès "quincaille", mateix significat (d'un radical onomatopeic "klink", pel renou metàl·lic dels objectes).