Vida de corsaris

El xabec "Tartar" va ser el primer del grup de seixanta-cinc corsaris menorquins que van fer-se a la mar -concretament el 17 de setembre de 1778- durant el període final de la segona dominació britànica i que va coincidir amb la Guerra d'Independència dels Estats Units (1775-1783), segons ens conta l'historiador Marc Pallicer. El corsari, que estava capitanejat pel ciutadellenc Joan Caymaris, estava armat amb dues peces d'artilleria, trenta-un homes de tripulació i consta que portava vint rems. Dos anys després de capturar embarcacions, sense patent de cors però amb permís sota jurament del governador James Murray, el "Tartar" va cloure la seva activitat corsària de la pitjor manera, donat que la seva tripulació va ser capturada per una tartana francesa que també es dedicava al cors. Sembla mentida que faci poc més de 230 anys, els menorquins fossin també corsaris com els que hem vist en nombroses vegades al cinema, açò sí, amb les penalitats d'una vida molt dura i sense les històries romàntiques que solen amarar les grans produccions del setè art. Encara que algunes de les expedicions de nau armada van acabar amb un balanç positiu, constituint-se vertaderes fortunes, la majoria acabaven en un fracàs total. Des d'un punt de vista econòmic, el cors va representar una important reactivació que va afectar de forma positiva tots els sectors econòmics de l'Illa, independentment dels atacs corsaris que va patir Menorca i de la falta de blat que es va donar en moments puntuals, tal i com assenyala Pallicer.