Fets quotidians

La bona societat

Àngels Andreu31/05/13 0:00

I si ens mostrem quotidianament inquiets amb la monarquia, els polítics, les administracions, els mitjans de comunicació, ... avui proposo dedicar la columna a fer autocrítica. A qui no li agradaria una "bona societat"?. La dificultat radica en que el conjunt dels béns personals que desitgem acumular acabessin redundant en el benefici de molts. Açò seria viure bé, un ideal raonable per a la correcta i gustosa societat. Durant un temps, vam volar per la desvinculació, creuar el desig del benestar, però el propi, l'interessat, el que ens regalava pertinències, vides materialment realitzades. Pareix que ens oblidàvem de diagnosticar amb encert els problemes, de fer-nos les preguntes suficients per arribar a millors respostes, de la felicitat compartida, de la col·laboració i l'aportació en un consorci socialment harmònic. La crisi escriu que havíem deixat de treballar el bé comú, el que es fonamenta en l'estimació i no en la possessió.

Utòpicament, penso en una ciutadania lliure de relativisme, que considera la proposta i no la imposició, que s'estableix en el foment de l'educació, en les polítiques públiques, igualitàries, equitatives, justes, solidàries, còmodament asseguda en objectius i comportaments acords. No es tracta d'un programa polític, sinó de les exigències que tota persona ha de procurar complir. Les cares franques que honoren el sentir i donen sentit a la comunitat. En llibertat, només castigant amb la prohibició als disconformes que comporten un dany a tercers.

El rendiment d'un projecte no s'ha d'avaluar, solament, pels beneficis econòmics que ens aporta, sinó a partir del retorn que produeix a la pròpia associació. La bona societat no serà la que més té, si no la disposada a unir. La que dedica la seva màxima a l'estudi i a l'escolta activa del grup. Tornant al principi, per obtenir uns habitants saludables es requereix dirigents, administracions públiques, informadors...,també, de sana qualitat. Tenim afany de vida nova, de gent que es prengui temps per pensar un nou vestit, la millor font del poder comú.