I si ens mostrem quotidianament inquiets amb la monarquia, els polítics, les administracions, els mitjans de comunicació, ... avui proposo dedicar la columna a fer autocrítica. A qui no li agradaria una "bona societat"?. La dificultat radica en que el conjunt dels béns personals que desitgem acumular acabessin redundant en el benefici de molts. Açò seria viure bé, un ideal raonable per a la correcta i gustosa societat. Durant un temps, vam volar per la desvinculació, creuar el desig del benestar, però el propi, l'interessat, el que ens regalava pertinències, vides materialment realitzades. Pareix que ens oblidàvem de diagnosticar amb encert els problemes, de fer-nos les preguntes suficients per arribar a millors respostes, de la felicitat compartida, de la col·laboració i l'aportació en un consorci socialment harmònic. La crisi escriu que havíem deixat de treballar el bé comú, el que es fonamenta en l'estimació i no en la possessió.
Fets quotidians
La bona societat
31/05/13 0:00
También en Opinión
- Trasladan a Son Espases a una joven tras caer desde un tercer piso en Maó
- El testimonio de cuatro docentes de Menorca destinados a Eivissa: «Me han robado la ilusión»
- El ‘Ciudad de Granada’ pasa la noche en la bocana del puerto de Maó para alivio de los vecinos
- Una avioneta a precio de saldo: lleva 15 años abandonada en Menorca y sale ahora a subasta
- Que seis policías locales de Menorca se hayan interesado para incorporar la aplicación...
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.