Viu amb senzillesa

No són pocs els que pensen que estem vivint moments històrics decisius, que ens trobem en un límit que marcarà un abans i un després en l'esdevenir de la humanitat. Potser és així. Els historiadors ho diran en el futur. Però el que sí es manifesta realment és la necessitat de configurar noves maneres de convivència que permetin a tots els éssers humans viure amb dignitat i llibertat. Posar en pràctica altres maneres de viure, de consumir, de comprar i vendre, de comunicar connectats amb la senzillesa, amb la mirada cap a l'altre, amb la mà permanentment estesa.

En el fons del lema de la campanya subjau una crida, una invitació al canvi. Un canvi que ha de combinar transformacions tant personals com socials. I modificacions significatives, no només conjunturals o puntuals. Se'ns demana una transformació de mentalitat, traduïda en alguna cosa més que gestos, una transformació pràctica, activa, real, permanent, que es fiqui gradualment en les nostres vides.

Aquest canvi en la convivència i en l'ordenació de les nostres vides des de la senzillesa ens ha de comprometre de manera especial als cristians. Estem urgits avui més que mai pel missatge de l'Evangeli. La nostra vida cristiana, la vida de les nostres comunitats, l'Església com a institució, estan cridades també a una profunda revisió i a ser referents, per mandat evangèlic, d'aquesta nova vida. Ressonen amb més força avui, aquelles paraules de Jesús als seus: "sou la sal de la terra, la llum del món "(Mt 5, 13-16).

La Campanya de Caritas s'inscriu avui enmig de l'aflicció i l'angoixa de moltes persones que necessiten un alleujament, un recolzament, una esperança. I és una crida a emprendre nous camins que construeixin una convivència en què ningú s'ha de sentir exclòs. El missatge va més enllà de la solidaritat econòmica, encara que sigui necessària. Se'ns convida a recuperar des de l'experiència de la fe en Jesús, models nous de vida.

I tot això sense perdre de vista la vessant universal del ministeri de la caritat. L'exclusió, la marginació, la pobresa, tenen rostre i llàgrimes entre nosaltres, però també lluny de nosaltres. Joan Pau II, a la Jornada Mundial de la Pau l'any 2000, manifestava "Que la pobresa de milions d'homes i dones és la qüestió que, més que qualsevol altra, interpel·la la nostra consciència humana i cristiana".

El contingut global de la Doctrina Social de l'Església adquireix una claredat especial en el nostre món actual. La caritat reclama la implantació de la justícia com a condició necessària per un ordre social nou. Una Justícia sense Caritat pot aparèixer totalment desencarnada i deshumanitzada. La caritat ens situa al costat dels pobres i contra les causes de la pobresa. No es tracta de tranquil·litzar les nostres consciències, les coses no les podem deixar tal com estan.

El Papa Francesc quan era el Cardenal Jorge Mario Bergoglio, en unes excel·lents xerrades dirigides als agents de Caritas Argentina insistia en que qui treballa o col·labora a Caritas "ha de tocar la carn del seu germà ferit. Si una persona forma part de la solidaritat del servei de Caritas, els seus hàbits de vida han de canviar. El servei de la caritat ha de portar a canviar radicalment de vida."