Joan Pons Pons24/05/13 0:00
TW
0

L'atzar no és res més que el desplegament espacial de la dinàmica interna del temps. Ens meravella la nostra incapacitat d'interpretar el seu llenguatge críptic i donem a les potències temporals i geogràfiques de l'atzar i la casualitat característiques màgiques. Per exemple, el divendres passat estava llegint Mario Benedetti quan va sonar el telèfon. Era l'empresari i mecenes d'Alaior Antonio Sintes. Lector habitual havia detectat una mancança en un dels meus articles. No deia que la canyafèl·lera o canyaferla era tòxica. Tot d'una no vaig recordar quina relació m'unia amb l'empresari. Em va fer memòria. El quinze de març de mil nou-cents noranta-set, Bruce Laurie havia presentat a la Casa de Menorca de Barcelona la biografia del governador britànic Richard Kane. Allà ens havíem conegut. A la presentació de la versió castellana de "The life of Richard Kane", el mateix autor havia dit: "A quienes dicen que en este mundo moderno de alta tecnología, los cuentos de hadas no existen, tengo que contestarles. ¡Pero en Menorca sí! Menorca nunca olvidará esta noble gestión de parte del bon amic en Toni d'Alaior". No sé si Menorca ha oblidat, però per si de cas ho torn recordar en aquest petit escrit.

Però, què hi té a veure Mario Benedetti? Per aquella època, quan es va fer la presentació, el local de la Casa d'Uruguai es trobava tot just davall de la Casa de Menorca. La seu del país sud-americà era més petita que la seu de Menorca i semblava com si formés un imperfecte antípoda entre els dos indrets geogràfics. Els responsables uruguaians asseguraven que l'autor de "Con y sin nostalgia" els visitava cada vegada que venia a Barcelona i que m'avisarien quan els tornés a visitar. No em van avisar mai, però és meravellosa la transmissió de coneixement transversal.

Entre tots feim el món i ampliam el significat de les paraules. Mentre investigava la toxicitat de la canyaferla ha aparegut al diari un magnífic escrit que es fa ressò de la mateixa preocupació expressada per l'empresari d'Alaior. L'advocat i llicenciat en Polítiques i Sociologia, madrileny i enamorat de Menorca, Jaime Mairata va publicar ahir un magnífic i documentat escrit que confirma els temors expressats pel polifacètic savi d'Alaior pel que fa a la canyaferla: "La acció tóxica se debe a su contenido en ferulina, un alcaloide con propiedades convulsivantes, y umbeliferona, una hidroxicumarina que provoca una inhibición competitiva de la vitamina K en el hígado (...) En los équidos y animales afectados se puede observar epistaxis, heces hemorrágicas, palidez de mucosas, somnolencia y marcha vacilante, respiración rápida y profunda, pulso acelerado y arritmias cardíacas. La temperatura corporal es generalmente normal. Habitualmente los animales suelen morir de forma brusca sin síntomas previos a causa de una hemorragia interna." Si és tòxic per als animals ho és per a les persones. Gràcies, Jaime; i gràcies també al "bon amic en Toni d'Alaior".

Antigament, metzina volia dir medicament. Emprat principalment en plural ara fa referència a substància verinosa preparada. El fet de ser tòxics molts de medicaments, va ser causa que el mot metzina passés del significat de medicament al de substància tòxica. És curiós que a Menorca el líquid volàtil que procedeix de la destil·lació del petroli, s'anomeni metzina. Benzina és un derivat del llatí modern "benzoe", benjuí o encens de Java.