Democràcia representativa

L'agència demoscòpica diària indica que la desmotivació política, l'allunyament dels ciutadans dels afers públics i la baixa participació electoral, són fenòmens creixents que posen en perill la democràcia representativa. En el primer aniversari del 15 M s'havia passat de la indignació a la reivindicació, mentre que el segon coincideix amb l'erosió de la tendència bipartidista històrica en l'Estat espanyol des dels inicis de la democràcia. Són "Camins que s'esvaeixen, camins, somnis i promeses, camins que ja són nous". Succeeix, justament, en el moment que més ha crescut el nivell educatiu, que més expressions d'opinió pròpia i debat floreixen a internet i quan més persones contribueixen activament en qüestions d'interès general per via d'entitats cíviques, d'organitzacions no governamentals, en plataformes i en manifestacions. No és la implicació ciutadana la que està en crisi, sinó un sistema polític que fa fallida. S'han comès tal caramull d'errades, que la confiança s'ha rovellat i la credibilitat comunitària que s'ha de guanyar a pols en tots els aspectes de la vida, s'ha perdut en un instant o en una imputació, en un banc, en una declaració, en un silenci, en un sobre... o en una opulència. En l'àrid ambient, n'hi ha que proposen fórmules màgiques com "tots som l'assemblea!", "una veu, un vot", "llistes obertes"... encara mancats de la maduresa suficient.