Trasplantaments, una línia vermella

En cas de fer-se efectiva la mesura anunciada, posaria en risc l'anomenat "model espanyol" de trasplantament, un sistema òptim observat i copiat per altres països a tot el món, quan tenim ben pocs models exportables. Un dels artífexs d'aquest model, el coordinador de l'Organització Nacional de Trasplantaments, Dr. Rafael Matesanz, adverteix que la mesura pot posar en perill l'estructura del sistema.

S'ha de tenir en compte que el model de referència es basa en dues premisses, la donació òrgans i una bona praxi mèdica. La minva de recursos en formació vindria a minar el futur d'un model en continua innovació i adaptació a la realitat social. Amb afortunada baixada del nombre d'accidents i de les consegüents donacions, s'ha prioritzat un major pes de les donacions en viu, amb l'obertura d'un ventall de possibilitats, impensable fa pocs anys en el cas del ronyó: entre grups sanguinis prèviament incompatibles, donacions creuades, donacions en cadena. Aquest dinamisme només és possible a partir de la formació i la recerca.

Si atenem els arguments del ministre Montoro, haurem d'anar a l'arrel de l'incompliment de l'objectiu de dèficit públic. No podem tancar els ulls a la realitat, la insostenible balança fiscal, sense parangó a la resta d'Europa, que arrosseguen comunitats com la catalana, i en major grau la balear, que són dues de les "amenaçades" per la mesura anunciada. Les Illes Balears no haurien de suportar una sagnia tan gran com injusta de recursos, de doblers que se'n van sense retorn; amb un sistema més equilibrat la nostra comunitat no seria deficitària ni es trobaria, per tant, a l'objectiu de Montoro.

Aquest tipus de mesures responen a una visió recentralitzadora de l'estat que pretén despullar les comunitats autònomes de tota capacitat de maniobra, però no podem passar per alt que, més allà de la fàcil demagògia, el 80% del pressupost de les comunitats autònomes es dedica a salut i educació, i que amb les retallades tan dràstiques exigides pel govern central –i pel model econòmic preconitzat per la Sra. Merkel i d'altres– es posa en perill el feble projecte d'estat de benestar, a part de frenar el consum i l'economia productiva.

Des d'entitats sense ànim de lucre, com ALCER Menorca, ens dedicam a tasques de sensibilització pel que fa a mesures preventives, com les desenvolupades recentment en ocasió del Dia Mundial del Ronyó, i a la conscienciació per a la donació d'òrgans per als trasplantaments, però la salvaguarda i manteniment del sistema correspon a l'esfera de la sanitat pública, sense obviar que la gran majoria de trasplantats de l'illa de Menorca ho són a Palma i Barcelona, a dues de les comunitats en el punt de mira del ministre.

Si per un moment ignoréssim el perjudicis que la mesura anunciada pel govern central pot ocasionar des del caire sanitari i humà a un ampli sector social, encara és igualment discutible des d'un punt de vista econòmic. Per al sistema sanitari resulta molt més econòmic dur a terme un trasplantament de ronyó –quan és possible– que mantenir durant anys el mateix malalt endollat a una màquina de diàlisi. S'ha de dir que el ministre Montoro, ha anunciat que la penalització és "matisable" i que no s'aplicarà de manera automàtica, però si s'incorpora a la Llei Pressupostària per alguna raó deu ser. Tenim el deure d'assenyalar que el govern està a punt de trepitjar una delicada línia vermella, és inacceptable que s'intenti utilitzar els malalts i futurs trasplantats d'òrgans com a ostatges de la confrontació política entre partits i institucions.