Àngels Andreu15/03/13 0:00
TW
0

Representem una societat que es sent immersa i sacsejada per l'actual situació econòmica, un allau nomenat crisi que encara no sabem fins on arribarà, i que s'ha convertit en la primera preocupació ciutadana. L'empobriment quotidià cada dia es fa més evident i les reiterades notícies de corrupció i conductes incíviques ens deixen totalment desmoralitzats. Així ho diu la darrera enquesta de Metroscopia, que descriu un panorama polític insòlit en el que els governants queden situats a anys llum de les persones de peu de carrer, la pitjor expectativa electoral i el dilema més important de la història de la nostra Democràcia.

El tràngol que sentim davant presumptes fets o maneres d'actuar com en els casos d'en Bárcenas, la moció de censura de l'Ajuntament de Ponferrada, n'Urdangarín, en Blanco, les preferents bancàries, les errades de les administracions i estaments, agències de detectius, les dietes de na Barcina, la màfia russa de Lloret... ens deixa orfes de coordenades, tocats i enfonsats.

D'acord amb la nostra ensenyança, el dilema es presentava en el moment en què havíem d'escollir entre dues alternatives, on la selecció no depenia dels suposats beneficis, sinó dels valors que la persona té, acceptant les conseqüències de la decisió encara que no fossin les més desitjades per un mateix. Anàvem a la recerca de la determinació per convicció, triàvem d'acord amb l'encert moral i l'ètica del més convenient.

Els mitjans de comunicació s'omplen de protagonistes que no han estimat prou aquests plantejaments i a hores d'ara, el dilema que no es van formular en el seu moment, s'ha convertit en el nostre. Diaris d'atreviments, cares, cinismes, desvergonyiments i molta, molta sang freda. Són l'avui i l'ara del nostre panorama, les resultes de que un 97% de la població desconfia de la capacitat de les institucions per fer front als problemes.

Necessitem una bona fumerada blanca que esborri definitivament el dilema actual, repleta de bones maneres, sense creditors que piquin les portes de les cases obreres reclamant el compliment d'unes mesures, d'uns ideals, mentrestant apareixen immersos en declaracions e intervencions en les que el millor que podrien fer és no desferrar els morros. Pesarós dilema.