Els "oscars" quotidians

Mentre veia les gales, no deixava de pensar amb els nostres Oscars quotidians. El policia, fora de servei, que ha salvat recentment una viatgera de ser atropellada pel metro a Madrid. La dona va patir un desmall i va caure a les vies quan el comboi arribava a l'estació. El bomber de Corunya, que es va negar a participar en el desnonament d'una anciana de vuitanta anys perquè havia deixat de pagar dues mensualitats del lloguer. Leroy Merlin, Serveis d'Hosteleria José Diaz, Azud, Hospital de Molina, Mapfre... exemples d'empreses que en el 2012 van destacar per recolzar la formació i contractar persones amb discapacitat.

I per "la gent de casa", la de peu de carrer: Per n'Antònia, qui participa en les marxes reivindicatives i recolza als més dèbils. Per en Joan, jubilat que es dedica a fer llata. Per n'Anna i Mª Dolors, voluntàries del banc d'aliments de Caritas. Per en Josué, de l'Església Evangèlica, per la magnífica tasca de recollida i entrega als necessitats. Per en Miquel i na Pilar, que comparteixen l'escola gratuïta d'humanitat amb tots aquells que necessiten o demanen un favor. Per na Roser, que s'endinsa i s'entrega en la tasca d'educar. Pels pares i mares -actors secundaris- que pinten patis o arreglen mobles, perquè les institucions no cobreixen el manteniment dels centres educatius. Per en Borja, de 9 anys, que replega taps de plàstic que serviran per facilitar diners a d'altres fillets que requereixen operacions quirúrgiques. Trobarem, fàcilment, la millor actriu de repartiment, la millor escena, la millor banda sonora, la millor direcció... la societat menorquina està endinsada en agrupar-se per unir esforços i treballar conjuntament per aconseguir un país més just. Un oscar per a tots ells, els qui troben més plaer en donar que en recollir.