Quan era al·lot i s'havien de formar equips per participar en jocs col·lectius i els nombres no quadraven i qualcú es quedava numèricament despenjat, l'anomenàvem -o érem anomenats- cap de suro. Jugar de cap de suro era humiliant, però et donava una llibertat i una manca de responsabilitat que et feia semblar un llop solitari que ha estat separat de la manada. Aquest paper de cap de suro el solia interpretar el més jove del ranxo. El cap de suro era com un satèl·lit perdut que gravitava seguint els moviments lúdics i l'òrbita del sistema planetari global. No tenia incidència, però el paper se solidificava en una sensació d'injustícia social que acabava per esdevenir romàntica i plaent. El perill que corria el grup amb l'elecció dels caps de suro era de caràcter estigmàtic. Si el cap de suro era sempre el mateix se sentia -o ens sentíem- foragitats del grup. Llavors la metàfora del llop solitari era real i podia esdevenir gregàriament dramàtic. Els caps de suro de tots els ranxos es podien associar i formar un ranxo de llops solitaris expulsats de la manada. Em sembla que és el que està passant ara. Els polítics han creat una elit dirigent i econòmica i han apartat els ciutadans de l'àgora de les decisions. Han de menester els ciutadans per poder desplegar el seu joc, però només els reclamen puntualment durant les eleccions i a l'hora del cobrament dels diversos impostos locals, autonòmics o estatals.
Pedraules
Suro
18/02/13 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
- Un niño de 8 años, en estado grave tras ahogarse en la piscina de Es Mercadal
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.