Narcís Frigola Ramio, director del Col·legi Salesià de Ciutadella11/12/12 0:00
TW
0

La presentació que l'actual ministre d'Educació, Cultura i Esport ha fet als consellers d'Ensenyament de les Comunitats Autònomes d'una segona proposta de modificació de la legislació vigent relativa a l'educació escolar ha encès totes les alarmes i ha provocat una autèntica rebel·lió en amplis sectors del món de les escoles. Els consellers d'algunes Comunitats Autònomes hi estan totalment en contra, alguns amb una actitud clarament bel·ligerant. Ja tenim una altra guerra que ocuparà el personal durant el que resta de l'any 2012. Primera pregunta: És això el que ara necessitem?Si coneixem el que ha passat en el camp de l'educació al llarg dels darrers trenta anys en el nostre país, i dediquem unes quantes hores a fer una anàlisi crítica del nou esborrany de l'Avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), podrem observar-hi tres característiques que ens ajuden a explicar els conflictes suscitats.En primer lloc, des de l'aprovació de la Constitució Espanyola (1978) els dos partits polítics hegemònics a Espanya, el PSOE i el PP, han fet de l'educació escolar un autèntic camp de batalla, a causa de la diferent concepció de l'abast del dret de tothom a l'educació i de la llibertat d'ensenyament (CE, 27.1). La primera de les batalles va tenir lloc l'any 1985, quan la LODE, impulsada pel PSOE, va derogar la primera llei orgànica que regulava l'exercici del dret a l'educació, la LOECE, promoguda pel primer govern democràtic amb el suport del partit UCD. La darrera batalla va esclatar quan el president Zapatero va aturar l'aplicació de la Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE) aprovada per la majoria parlamentària del PP i va iniciar la tramitació de la Llei Orgànica d'Educació, la LOE, aprovada l'any 2006. En l'actualitat, les dues lleis vigents són, precisament, la LODE i la LOE. És bo per al país la contínua 'politització' de l'educació escolar?

En segon lloc, és fàcil observar que el PP té pressa a iniciar la tramitació parlamentaria d'una nova llei que modifiqui aspectes significatius de la legislació vigent. La suspensió del procés d'implantació de la LOCE va ser traumàtica, perquè va impedir que els canvis que pretenia incorporar en el sistema educatiu arribessin a les aules.

Ara som al començament d'una legislatura difícil, però que possiblement tindrà continuïtat, donada la situació en què es troben els dos partits polítics protagonistes de la 'guerra escolar'. És oportuna la tramitació d'una nova llei que requerirà uns recursos econòmics que ara no tenim?

En tercer lloc, els aspectes significatius que són objecte de particular atenció en el nou avantprojecte de llei no són gens intranscendents i, per això mateix, són altament 'conflictius', en la mesura que susciten reaccions clarament oposades:

a) La garantia del dret de tothom a l'educació en un marc de llibertat d'ensenyament, que implica, per una banda, l'exercici del dret dels pares a elegir el tipus d'educació i l'escola que desitgen per als seus fills; per l'altra, l'exercici del dret de les persones físiques i jurídiques a la creació i la direcció d'escoles d'iniciativa social. Per què és tan difícil l'acord sobre l'abast d'aquests drets i llibertats fonamentals?

b) Una nova concepció de l'Estat de les Autonomies, que comporta una nova distribució de les competències que corresponen al govern de l'Estat i als governs de les Comunitats Autònomes en la regulació del sistema educatiu. Els autors de la proposta de LOMCE consideren que la millora de la qualitat de l'educació exigeix una evident reducció de les competències actualment assignades als governs autonòmics. Consideren també que, en el fons, hi ha una nova idea d'Espanya, i la primera conseqüència d'aquesta manera de pensar és el foment de l'aprenentatge i l'ús de la llengua castellana en detriment de l'aprenentatge i l'ús de les llengües pròpies d'algunes Comunitats Autònomes. És veritat que els actuals defectes del nostre sistema educatiu només els pot resoldre el govern de l'Estat? És cert que la diversitat lingüística, tal com s'està gestionant actualment, era un problema i que cal solucionar-lo tot potenciant l'ús del castellà?

c) No puc negar que hi ha aspectes de la proposta de la nova llei educativa que em resulten interessants: dos cicles a l'ESO, un de tres anys i un altre d'un any amb caràcter orientador; una aposta més clara per la qualitat, per l'avaluació continua a través de proves de diagnòstic...; un nou planteig de les assignatures de religió, d'educació per la ciutadania i de l'ètica, una aposta pel rigor i per la responsabilitat en l'estudi; aposta per la formació professional bàsica i pels cicles formatius...

Vull afegir, però, un detall que considero particularment rellevant. Espanya es troba en una situació summament delicada des del punt de vista de l'acció política, agreujada per la profunda crisi econòmica que ningú no sap ni quan ni com acabarà. Es precisament ara el millor moment per iniciar una nova guerra en l'àmbit de l'educació? És això el que el país i les escoles necessiten? No és l'hora d'una vegada de cercar un gran pacte educatiu que doni estabilitat a les escoles i que asseguri d'una vegada un procés de continuïtat que tant resultat ha donat a d'altres països?

Si la nova llei no assegura això, tots els seus esforços de millora no seran més que un nou joc d'artificis que cansen els protagonistes implicats en l'educació. Serà possible que el sr. ministre José Ignacio Wert, que tanta polèmica està generant en les seves diferents intervencions, sigui el portador d'aquest pacte per l'Educació, tant necessari en el nostre país? Tant de bo fos així. Seria la seva aportació més important.