La taula de Binissafullet

Aquestes darreres setmanes s'ha polemitzat sobre la proposta de la consellera de Cultura Maruja Baíllo d'il·luminar la taula del poblat talaiòtic de Binisafullet Nou, una iniciativa que pretén posar en valor el patrimoni arqueològic de l'Illa de cara als visitants. L'experiència artística duita a terme al talaiot de Trepucó, amb uns resultats molts satisfactoris per a les persones que van assistir-hi, ha animat els responsables polítics a implicar-se en noves iniciatives per rendibilitzar -encara que sigui socialment- un dels tresors que caracteritza aquesta Illa. La il·luminació de la taula de Binissafullet, perfectament visible des de la carretera, tindria sense cap dubte un efecte espectacular. No obstant, i sense desmerèixer la proposta, també seria desitjable i necessari destinar cada any una quantitat raonable de doblers per estudiar i analitzar els milers de fragments arqueològics d'arreu de l'Illa que encara dormen per manca de pressupost dins bosses de plàstic al Museu de Menorca. Entre aquestes bosses hi ha les que contenen el material descobert fa -més o manco- una vintena d'anys al referit poblat de Binissafullet. El seu estudi permetria tancar el cercle de la investigació científica sobre un dels pocs jaciments prehistòrics relativament ben conservats que està enclavat en el municipi de Sant Lluís i, a més, ajudaria a conèixer millor com eren i vivien els nostres avantpassats fa uns tres mil anys.