Les victòries i les derrotes

Llorenç Allès12/07/12 0:00

Em diu una bona i atenta observadora que Ciutadella no commemora l'assalt turc de 1558, sinó la resistència dels ciutadellencs que el van patir. Encerta, i si des d'aquestes pàgines s'ha transmès una versió diferent, deman perdó a qui es pugui haver sentit molest. Precisament aquesta crítica constructiva em porta a pensar en les celebracions històriques i en les gestes que els pobles recorden per a, precisament, enfortir la seva identitat com a poble.

Ciutadella recorda com 454 anys enrere la ciutat va ser envaïda i arrasada. I commemora la capacitat de sacrifici i la valentia dels qui van morir defensant la seva pàtria o que van ser convertits en mercaderia humana.

L'heroïcitat sempre és motiu d'orgull per als pobles (faig un parèntesi per apuntar que un altre atent observador em recorda que el 1558 no tot van ser herois, a Ciutadella).
Qui sap si d'aquí uns anys, molts, algú proposarà recordar els herois que, al principi del segle XXI, van lluitar per conservar l'estat del benestar i evitar que les tisores polítiques i dels mercats el fessin miques.

Qui sap si d'aquí uns anys, molts, algú pensarà que mereix un record que la societat, els ciutadans, decidissin recuperar el protagonisme i defensar allò que tant ha costat construir.

Qui sap. Llavors, valdria la pena recordar una victòria.