Els "Miquelets" i altres pescadors des Canutells

POLLENCINS

Fa prop de tres anys un dels "Nius", en Jaume Cerdà, ens mostrà la tècnica de construir i calar les nanses. Els seus pares, Toni Cerdà Cifre i Catalina Capllonch Aloy havien arribat a Ciutadella els anys trenta, provinents de la veïna Pollença.

Abans però, damunt el 1907, uns altres pollencins, Francesc Cerdà Plomer i Aina Capllonch, es van establir a Maó. Tot i la coincidència de llinatges i procedència, sembla que no eren familiars en primer grau. Francesc i Aina eren els pares d'en Miquelet, el major de tres germans, amb Maria i Joan. En Miquel va néixer el 1901, encara a Pollença. Un germà d'en Francesc, conegut com "es Tort" pel fet de mirar un poc guenyo, també era pescador d'ofici i va fer el mateix camí cap a Menorca.

Francesc Cerdà es va moure entre les cales des Grau i es Canutells, dedicat principalment a la pesca amb nanses de la llagosta, i de peix de bona qualitat, venut per la seva dona Aina a sa Peixateria de Maó. Les llagostes les duia als vivers de Can Maspoch, del Fonduco.

De l'activitat desenvolupada as Grau, destaca el fet que hi calava una almadrava per a la pesca de tonyines quan aquests peixos migratoris s'hi atracaven en el seu periple anual. Ja han passat molts anys i no m'han sabut explicar on muntaven exactament aquesta almadrava, que devia ser semblant a la que s'armava entre Sanitja i el cap de Cavalleria. El que si es recorda és que en Francesc, amb un capçal al front, traginava les tonyines cap a Maó.

A la cala des Canutells hi construí una de les primeres casetes fa prop d'un segle. Com a biga mestra utilitzà un tronc trobat a la mar durant les seves singladures a la vela, amb l'arjau al puny i l'estrop del rem ben ajustat a l'escàlom. Calava palangres de fons i surants, aquests més enterra, amb petits pedrals entremig que els situaven mitjan aigües i li permetien agafar peixos de tall, com sargs, escorballs o variades.

ES VELL DE SA PEGA

Un dels primers pescadors des Canutells dels que ens han arribat notícies, un poc calitjoses, també era mallorquí. En desconeixem la seva filiació, era conegut com "es Vell de sa Pega", i la seva presència en aquesta cala ens arriba revestida d'unes tonalitats llegendàries que ens parlen d'un viatge de contraban que hauria acabat amb una víctima mortal i el seu desterrament a Menorca. A temporades feia llenya i carbó dins el proper barranc de Santa Ponça amb en Joan "Pleta" (de Binicalaf), i d'altres pescava amb una barca calafatada amb pega negra, de la qual en derivà el sobrenom. Per fer una mica més truculenta la seva història, es diu que tenia una olla que tant servia per fer el menjar, per rentar-se la cara, per donar menjar al ca, com d'orinal.

EN RETALL I EN FERRARI

Un altre pescador habitual des Canutells era en Perico "Retall", que solia romandre a la primera cova de davall l'escala de la cala. Pels anys quaranta en Perico venia peix per Sant Climent i pels llocs de Binicalaf, com recorda en Joan de Santa Ponça, com també ho feia en Miquelet o –a l'estiu– en Diego des Molí, de Sant Lluís. Més que vendre peix feien un intercanvi amb els pagesos. Barataven peix per formatge, sobrassada o mig pa (gros) pastat seu i cuit al forn de rama.

En Rafel "Ferrari" era un pescador d'ofici amb port base a la cala d'Alcalfar, mentre que el seu germà, Ferrari de nom, recalava a Biniancolla. En Rafel a temporades també es refugiava as Canutells quan allargava una mica l'àrea de pesca.

MARISCADORS

També feien cap as Canutells alguns mariscadors maonesos. A l'arena d'aquesta cala s'hi feien escopinyes, però no era aquest el motiu de la seva estada. Durant els cinc mesos estiuencs de veda, sortien fora port a pescar amb xerxa. Un des mariscadors –i criador a les muscleres– era en Miquel Ferrà "Xenflis", amb una de les primeres barques a motor d'aquesta cala.

Un altre mariscador-pescador que freqüentava es Canutells era en Pepe Mus, que tenia de mariner, en "Patroni": maonès, fadrí, de caràcter fort i molt bon pescador, l'únic problema és que li agradava un poc massa "alçar el colze". En Mus intentà guardar-li doblers per comprar-li una barca, però era de bades, en tenir doblers se li anaven en beure, quan s'acabaven en Patroni tornava a pescar. En Mus li solia cantar:

Enguany serà any de rates
perquè hi ha molts de forats,
enguany serà any de gats
d'aquests que duen sabates.

VENDRISSOS, CAMBRA I ALTRES

Els Reynés que habitaven per es Canutells eren pescadors de nanses, d'ells n'haurem de parlar un altre dia amb més calma. Els Vendrissos eren caladors de xerxes, que tenyien dins bidons amb escorça de pi i l'aigua –un poc salmenca– del pou de devora la coveta més pròxima a l'arenal. Les dones escuraven o rentaven la roba amb l'aigua d'aquest pou, però els pescadors no volien que hi tiressin sabó ni porqueries. Els Vendrissos habitaven a l'anomenada Cova des Pescadors, de dalt els molls actuals, encara que una temporada també van tenir deixada la caseta dels Miquelets.

Llorenç "Cambra", casat amb n'Eulària, pentinadora santclimentera, havia tingut barca a Binidalí, als baixos de l'única caseta situada ran d'aigua, que ell mateix ajudà a construir. Més endavant s'instal·là a una cova des Canutells. Com a pescador era bastant discret mai sabies si havia agafat molts o pocs calamars, era capaç de deixar-los dins la barca tapada, i endur-se'n només un parell per aparentar que no havia anat massa bé. A la nit baixava i els treia. Es diu que la barca estava dissenyada a gust seu per dur-hi contraban, però ell fa anys que no hi és per confirmar-ho o desmentir-ho.

Altres pescadors, encara que no fossin d'ofici, van provar sort en aquestes aigües, com el ferrer de Sant Climent Pere Sintes Gomila, en Llorenç "Betzigo", que habitava a sa Forana, o en "Cerol", un fadrí alaiorenc que amb aquest sobrenom podria haver estar relacionat amb la confecció de sabates, tant arrelada en aquesta població.

Com a la majoria de cales de Menorca, durant la Guerra Civil, els estius del 1937 i 1938, hi havia un destacament de vigilància dels possibles desembarcaments enemics, que hi va cavar trinxeres per la punta des Macaret; en canvi a Binidalí només hi havia tres soldats maonesos.

També s'hi han viscut facècies més sortides de to. Un estiu de finals dels quaranta un pescador, en Felip, havia pujat a Maó a vendre les llagostes aplegades dins el viver; de tornada, veient-se amb doblers frescos, no va tenir altra ocurrència que baixar en taxi amb dues o tres "senyores alegres" del mític Trocadero, s'hi organitzà un bon sarau.
–––
adsintes@telefonica.net