El miratge suís

Pocs dies després tot es desmentia. Però el viatge ja era fet i les declaracions ja rodaven per la xarxa. Una llàstima. Crèiem que per una vegada el Sr. Bauzá l'encertava, després de tantes decisions en contra de la llengua pròpia. Va ser un miratge, potser una errada, una equivocació, o tal vegada una relliscada. Però ben mirat tot fa pensar en una absoluta ignorància. El senyor Bauzá va anar a Suïssa sense saber res del seu model educatiu i lingüístic. Tampoc no deu estar ben assessorat, o els seus assessors no tenen ni idea de la política lingüística que allí s'hi cou. En definitiva, el Sr. Bauzá i el seu equip han fet el ridícul. Perquè per paga el que fa el Govern Balear és a les antípodes del que es fa a Suïssa, no només en llengües sinó també en educació. Allà sí que practiquen les autopistes de l'educació amb un 6% del PIB. Aquí no arriba ni a la meitat i encara el rebaixen més.

A Suïssa tenen tres llengües "nacionals", reconegudes per l'estat en totes les instàncies públiques: l'alemany, el francès i l'italià. També hi ha el romanx que és una llengua molt minoritària parlada per unes trenta mil persones, però ben protegida. Tanmateix cada llengua és declarada única llengua oficial al seu domini territorial. Fins i tot als territoris bilingües es manté el principi de territorialitat (cada idioma és l'únic oficial dins la zona on històricament es parla). El sistema escolar, partint d'això, és exclusivament en la llengua territorial. Suïssa és per tant un dels estats amb una legislació lingüística de les més igualitàries del món. És, sí senyor Bauzá, un exemple a seguir. Tant de bo que el seu govern en fes cas. Però açò significaria modificar moltes coses i moltes actituds. Per començar s'hauria de canviar la Constitució espanyola, que en aquests aspectes és tremendament injusta i gens igualitària.

L'OCB, ho va resumir així: "La tria de Suïssa com a model demostra la manca de criteri de l'actual Govern. La seva aplicació a l'estat espanyol significaria l'oficialitat única del català a les Illes Balears, amb el que això implicaria: tota l'administració i tota la vida social serien exclusivament en català. Actualment, per contra, el català i el castellà comparteixen l'oficialitat a tot el territori. L'actual Govern, a més, pretén eliminar, a la pràctica, el caràcter de llengua pròpia que hi té el català, llevant el requisit lingüístic per als funcionaris, castellanitzant IB3 i reduint l'ús de l'idioma propi a l'ensenyament, fets que serien absolutament impensables a Suïssa".

El govern popular del president Bauzá està del tot desorientat. Per acontentar una minoria del seu partit pren unes mesures i fa unes declaracions que van en contra de la convivència i menysprea l'èxit que ha tingut el sistema escolar envers el tractament de les llengües i alhora assolir un grau alt de normalitat en la recuperació de la llengua catalana a l'escola. És per tot açò que proliferen les protestes contra la política lingüística del govern actual, fins i tot des de dins mateix del seu partit. Ho repetirem una altra vegada: posi una mica de seny, faci's una mica més el suís en el sentit literal de l'expressió.

Sembla que tot ha estat un miratge, o una enganyifa, o una relliscada. Déu lo sap! La crisi econòmica i la política de retallades fa impensable qualsevol de les mesures que el govern del PP a les Illes Balears vol dur a la pràctica. En fi, que encara haurem d'agrair de ser una mica més pobres per tal d'evitar les pífies d'un govern paralitzat a qui li van grans els problemes.