Plataforma per la Llengua, organització que promou el català com a llengua de cohesió social, acaba de treure uns indicadors de la vitalitat de la llengua catalana. Són 50 dades que en diversos àmbits marquen la temperatura de la nostra llengua. En general les 50 dades d'aquest informe donen una realitat prou positiva dels avenços en la normalitat de la llengua. Però també indiquen les mancances i alguns perills que l'amenacen. Organitzat en vuit àmbits, hi ha dades i indicadors que són sorprenents per a una llengua mitjana com la nostra, amb gairebé 10 milions de parlants. La gairebé totalitat de les persones que viuen als països de parla catalana, el 91% entén el català. Sovint es dóna la impressió, errònia, que el català és una llengua minoritària. Idò entre les més de 6.000 llengües del món, la nostra se situa entre les 100 més parlades. La vitalitat etnolingüística de la llengua també es mostra en les dades sobre mitjans de comunicació (2 milions d'oients de ràdio, 22ª llengua més traduïda del món, 1 milió de lectors de premsa, 3 milions i mig de telespectadors, més d'1 milió en diaris digitals), però en canvi en cinema les dades són molt pobres.
El capítol d'empresa i consum dóna dades molt dispars. Mentre el català és la 27 llengua del món en importància econòmica (segons l'Índex Steinke), per contra l'etiquetatge de productes en català és baixíssim, incomplint la normativa legal al respecte.
A causa de l'onada immigratòria, ara es parlen 271 llengües distintes al territoris de parla catalana. Amb aquesta diversitat enriquidora, ara més que mai la llengua pròpia ha d'esdevenir la llengua comuna de cohesió. Una tercera part dels immigrants s'inscriuren a cursos de català. La meitat d'aquesta població nouvinguda parla català a Catalunya. Les escoles, a través de les aules d'acollida fan una feina inestimable per a la integració lingüística del nou alumnat procedent de l'estranger.
Arreu del món hi ha 125 universitats que imparteixen llengua catalana a més de 7.000 estudiants. Destaquen Alemanya amb 26 universitats, Regne Unit amb 18, França amb 14, Estats Units i Itàlia amb 12 cadascun. En canvi en el nostre propi estat, Espanya, tan sols 4. És una dada que reflecteix l'interès manat a la Constitució que diu "las lenguas españolas son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección".
En l'àmbit educatiu, l'ensenyament en català és majoritari a Catalunya (89% a primària, 51% a secundària) mentre que a les Balears és molt desigual (79% a centres públics, 30% als privats-concertats) i és minoritari a València amb només el 29%. Aquestes diferències s'expliquen per la política lingüística aplicada a cada territori. Al País Valencià hi ha moltíssims més pares que reclamen ensenyament en valencià, però la Generalitat nega ampliar aquesta opció.
El món judicial, depenent de l'administració central de l'Estat, l'ús del català és testimonial: només un 14% de les sentències són redactades en català, només un 1,5% de les sentències del Tribunal Superior de Catalunya són en català, i només un 3% de les demandes presentades. Les dades de les Illes Balears, que no tenim, el percentatge d'ús del català deu ser encara pitjor, que encara ho pot ser, o sigui res. Està tot per fer en aquest àmbit, si és que hi ha d'haver la igualtat tan predicada.
El català no és oficial a la Unió Europea, n'és un cas excepcional. Tota la resta de llengües que tenen un nombre comparable de parlants ja són plenament oficials. Espanya és l'únic estat que compta amb una llengua d'aquesta importància i que mai no n'ha demanat el reconeixement ple com a llengua oficial. A Espanya el Congrés de diputats és l'únic parlament d'un estat de la Unió Europea que no permet l'ús d'una llengua que té tants parlants com el català. Tant el PSOE com PP ho han rebutjat. I les poques conquestes fetes al Senat ara perillen amb el govern del PP.
Sovint es diu que les lleis lingüístiques que obliguen a l'ús del català són contraproduents. Però resulta que totes les llengües del nostre entorn tenen lleis d'obligat compliment sota amenaça de multa, començant pel castellà: més de 500 lleis obliguen a l'ús del castellà. No tenim per al català ni una sola obligació (excepte la llei d'etiquetatge i la del cinema a Catalunya).
Un àmbit molt dinàmic per a la llengua catalana és Internet: la 8ª llengua més emprada en l'índex de penetració (usuaris/parlants). Dels 10 webs més visitats del món, 6 disposen de la versió en català (Facebook, Youtube, WindowsLive, Wikipedia, Google, Blogger) i tenim més de 52.000 dominis .cat. Es tracta del primer domini del món de caire lingüístic i cultural. Dos milions d'internautes consumeixen webs en català i es produeixen 1 milió de descàrregues de programari en català durant l'any. Tot un signe de vitalitat esperançador.
La nostra llengua no és de segona categoria com sovint alguns sectors més reaccionaris en volen fer creure. Però és una llengua que pateix de discriminació política i de traves per a la seva plena normalitat al seu territori històric. A pesar dels greus entrebancs polítics, la llengua catalana té un indicadors que revelen la seva vitalitat. Cal ser conscients de tot açò i reclamar una actuació cívica i política d'acord amb aquest patrimoni.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.