Sargossam Vell

Segons el lingüista Joan Coromines, aquesta possessió es situa en una zona caracteritzada per l'abundància de bardisses, que es trobarien a l'arrel del seu topònim, concretament pel mossarabisme "arbustament", i més clarament del seu col·lectiu "arbustus", que primer hauria donat lloc a Sarbossam i d'aquest a Sargossam.

RECINTE DEFENSIU

El casat de Sargossam Vell crida poderosament l'atenció per la seva originalitat. El primer que destaca és la torre de guaita ben conservada, de planta quadrangular, coronada per mènsules triangulars que sostenen la garlanda defensiva dels matacans en bon estat; acompanyada d'una gàrgola en forma de cap d'animal i finestrons allargats verticalment, les clàssiques troneres. Pels anys seixanta, la torre havia servit per alertar dels perills als traginers de contraban de cafè i tabac.

La vella edificació encara resulta més singular pel conjunt, amb la torre emplaçada dins l'angle de llebeig del recinte defensiu d'alts murs, de forma pràcticament quadrada. Segons els arquitectes Jordi i Taltavull,(1) "existeix una certa correlació entre la proximitat a la costa en zones d'escassa població i la complexitat de l'aparell defensiu desplegat".

L'accés al recinte, que inclou les cases del senyor (dalt) i del pagès (baix), es fa a través d'una alta portalada amb arc de mig punt cap a tramuntana i una altra de les mateixes característiques que s'obre cap a migjorn, entre una i altra es forma un ample passadís, on veim un pujador (a cavall) i la portalada més estreta d'entrada al pati interior, amb el domini omnipresent de la torre. Per damunt dels dos arcs de les portalades transcorren sengles ponts que comuniquen el recinte amb un original jardí elevat a l'alçada del primer pis, amb bancs de pedra, peus de columnes cilíndriques i envoltat tot d'una insistent balustrada.

Per les investigacions portades a terme per Maria Lluïsa Serra, aquest element defensiu trobaria el seu origen en una parcel·lació projectada el 1346, segons document del rei Pere IV "el Cerimoniós". Segons el criteri dels arquitectes Jordi i Taltavull, el jardí elevat i les dependències que acull a sota s'hi haurien incorporat dins el procés evolutiu propi de finals del segle XVIII.

ENTORN A LES CASES

El nostre guia a Sargossam Vell va ser Toni Florit Barber "en Jai", el saig més xalest de Maó, nascut el 1936 i que ens deixà el passat desembre. Era fill de Joan Florit Pons i Esperança Barber Piris, naturals des Migjorn, i el major de quatre germans, amb en Joan, na Paca i n'Esperança, nascuda en aquest lloc.

L'administrador de Sargossam Vell es va desavenir amb el pagès que el menava per unes qüestions sobre llenya d'ullastre tallada, llavors brindà el lloc a Joan Florit, qui l'acceptà de gust ja que és més gran que no el que deixava enrera, el veí Santa Catalina (Sargossam Vell).

Entram a les cases per l'arc de tramuntana, proper al Camí de Cavalls. Damunt una porta de la dreta del passadís figura el nombre 139, les cases dels llocs també estaven numerades. Per aquest passadís accedim al pati interior, dominat per la torre, en el que hi veiem la cisterna, element imprescindible en cas d'haver de suportat un setge, en Toni recordava que dintre hi tenien un parell d'anguiles, que es mengen es cabots, larves dels moscards; també hi ha els accessos a la torre, a la formatgeria i a l'habitació dels missatges, de sostre en volta.

Al jardí elevat s'hi pot accedir de les cases o per una escala exterior des del pati. Als passadissos de la part de dalt, entorn al jardí, la torre i les cases, li deien "es Corredor". Jo no he vist cap jardí, afirmava en Toni; son pare hi tenia trèvol sembrat, s'aprofitava fins el darrer pam de terra.

La bugaderia, amb una altra cisterna, està aferrada a l'edifici del jardí elevat, cap a xaloc, el forn de pa és als peus de la torre per l'exterior, al seu costat hi havia una païssa petita. Cap a migjorn, molt a prop, hi ha una edificació exempta amb cotxeria i estable. Més avall, la caseta del galliner que estava dins el figueral de moro, avui sense figueres. Un poc més avall es veu el boer, amb la païssa de per damunt, i una rampa d'accés feta durant la seva estada. A la vora hi ha solls i un pou de torn molt desfet que servia les abeurades, un parell d'aquestes amb coberta en volta.

SEMENTERS I MARINES

Les cases estan envoltades d'hortals. Com ens recorda el professor Xavi Gomila, els "hortals" quasi sempre revelen zones de restes arqueològiques, i per açò mateix són de terra bona. De fet, l'amo en Joan Florit sembrà un hort d'arbres a una tanca que arriba al boer, i quan van fer els clots pels arbres van treure restes humanes de l'antiguitat. Encara avui es poden veure fragments de ceràmica en superfície. A l'hortal de més a llebeig hi tenien tres o quatre casetes d'abelles.

L'era és a ponent de la torre i, com a la majoria de les que estan enrajolades, enmig hi figura l'any, el 1926. Però també es poden judicar vestigis de dues eres més antigues, picades a la roca mare.

Sargossam estava distribuït en tres sementers d'unes dotze quarteres cada un. Sembraven ordi, blat, xivada. Els dies de forta llebetjada les ones assaltaven l'alt penyal i la saladura cremava mates i sembrats, el salpruig arribava a les cases, que són a una bona distància. Tenien cinc vaques i de vegades, a l'estiu, encara n'havien "d'alçar" qualcuna. Feien formatge, que primer el venien al maonès Sindicat de s'Arraval, després a can Bernat Pons, de Sant Climent.

A un parell de pedreres hi havia una pomera o un taronger plantat. L'hort dels arbres sembrats per son pare ja donava fruita quan se'n van anar. Dins la Tanca de ses Oliveres, que confronta amb Forma Vell, n'hi havia dues o tres llavores. A la tanca des Cocó, de davant sa quintana, un verinal d'aigua s'hi mantenia fins ben endavant dins el cocó. Unes tanques més avall hi ha basses –unes naturals, altres picades– per a la recollida d'aigua que podrien haver estat aprofitades en temps prehistòrics.

Sense temps per perdre, en Toni ens acompanyà a les marines, on solien collir camamil·la més bona que sa de la Mola, que tallaven i venien a n'Orfila, un comerciant de Sant Lluís. No hi havia un duro. Al nostre pas trobam una cisterna de rossec i una caseta, ara sense sostre.

Ja ran de la mar, veim la raconada de sa Falconera, on hi entren les barques; a la punta del costat de llevant hi ha la pesquera del mateix nom i la de na Foranita. Seguint cap a llevant fa una mica de raconada amb una balma molt alta.

El penyal de Sargossam Vell és bastant alt, excepte a tocar de la mitgera amb Santa Catalina, on el canal des Barrancó baixa com una rampa cap a la mar. De fet, baix de tot està picat de manera que permet arribar fins ran de la mar, qui sap si servia per desembarcar alguna mercaderia furtivament.

AMITGERS I UN SENYOR DE CUBA

Fent una mica de recerca hem pogut refer la successió de pagesos d'aquest lloc de principi dels anys trenta fins l'any seixanta del segle passat: Toni de Matxani (pare de na Francisca de Mussuptanet), Llorenç "Claudis", Bili "Bronzo", Joan Florit (el de referència) i Vicent "de Torralbenc" (casat amb Magdalena "Peixitu").

L'administrador de Sargossam a l'època dels Florit era Federico Moysi, militar i propietari de tres estàncies de Favàritx que vam recórrer pels paratges de la Síquia Reial. Joan Florit (fill) recorda que hi duia la gerreta de llet i unes poques provisions, gràcies a la cuinera i la senyora –d'origen humil– no me n'anava sense menjar un dulce, un temps que no en menjaven gaires de pastissos.

Però els Moysi –Federico i la seva filla Socorro– no n'eren els propietaris de Sargossam. Del "senyor" només podem afirmar que era metge i vivia a Cuba, segur que hi deu haver una història ben interessant al darrera, però per avui ho hem de deixar aquí.

(1) Vicenç Jordi Manent i Enric Taltavull Femenías. Enciclopèdia de Menorca "Arquitectura Rural". Obra Cultural Balear de Menorca, 1979.
–––
adsintes@telefonica.net