TW
0

Un dia llegia un llibre que a un dels seus capítol tractava de l'ensenyança i obediència dels cans. El primer paràgraf d'aquest tema ens posa un exemple molt clar i encertat i diu: "L'amic millor i més fidel de l'home, no és precisament un altre home", ja ho confessaven els antics llatins, quan deien" homo homini lupus", que girat a la nostra parla significa "l'home és un llop per un altre home". Paradoxes de la vida! En l'home no hi cerquem ni massa fidelitat ni massa constància, sobretot quan hi ha interessos creats i oposats pel mig, que sovint n'hi ha.

L'home traeix amb freqüència les millors amistats, sacrificant-les sobre l'altar del seu egoisme més refinat i subtil per la pròpia utilitat. Actituds vils i baixes, que haurien de fer baixar el cap de vergonya als homes, que trenquen els deures més sagrats, contrets amb si mateixos, amb els altres homes, amb qui formen una germandat universal, i amb la mateixa humanitat sencera. Per al nostre cas de res val aquell refrany del nostre poble " corbs amb corbs no se piquen "! Els homes sí...! Que Déu ens perdoni a tots !

EL MILLOR AMIC DE L'HOME
El millor amic de l'home, s'ha dit moltes vegades, és el ca. El ca ensenyat que, agraït a la casa que li dóna menjar, està disposat a defensar els seus moradors i la casa sencera, fins i tot en perill de la seva vida. El ca que no guarda rancúnia quan li han pegat justament, llavors s'acosta a l'amo, amb la panxa arrossegant per terra i la coa arrufada, com si volgués demanar perdó de la mala feta, per la qual ha estat castigat. L'amo amb cara seriosa, el renya fort, després li fa una carícia al cap i l'animal s'estira als peus, en senyal de submissió.

Per ensenyar un ca, s'ha de tenir molta paciència, no val pegar-li molt, tampoc s'hi ha de jugar, sinó es tornen viciats i quan va en sèrio, llavors no creuen, tampoc no convé que siguin molts que el vulguin predicar, si no, arribaria a no creure ningú. Aquests animals, fan una feinada si estan a les ordres d'un pastor i ben ensenyats, moltes vegades he tingut la sort de veure'n algun reportatge per TVE, perquè en el País Basc es fan concursos de cans i pastors; dóna gust veure com un ca està sempre atent a les ordres del seu amo, ell fa tots els moviments, sense esvalotar el ramat dels bens.

L'ENSENYANÇA DELS CANS
A Menorca actualment trobem cans ben ensenyats; alguns estan ensenyats per cuidar al·lots, açò ja ho duen de naturalesa, sempre seran els millors amics de tota la gent de casa, però ordres no n'escolten cap a no ser de madona o de l'amo, els missatges estan privats de donar ordres al ca, sols els missatges de molta edat el poden donar alguna ordre, quan es tracte de manejar bestiar, cabres, ovelles o altres animals.

Totes aquelles famílies, tan del poble com del camp, si tenen un ca per guardar la casa, l'ensenyen bé, el tracten bé i l'estimen, fa tot quan podeu pensar. Si a la família hi ha molts d'al·lots, segur que si vingués el cas els defensaria, però si no li aguanten el respecte, el molesten o li peguen sense motiu, de vegades li acaben la paciència i els fa una bordada, però mai els mossegarà; es clar que com qualsevol animal, poden tenir un moment dolent. També és cert, que hi ha hagut cans que sense més ni manco, han atacat persones o al·lots. Per arribar a açò, sempre trobarem un motiu o causa. L'ensenyança dels cans es pot fer de moltes maneres, però s'ha de saber fer, no tots els cans surten endevinats, n'hi ha hagut de molt bons, mentre que uns altres els han hagut de retre o fer-los passar amb els de caça.

EXcEPCIONS D'ENSENYAMENT
No voldria que el llegidor d'aquest article, dedicat als cans, pensés que aquests animals es poden ensenyar de fer tota casta de coses i feines. Excepcions en trobem moltes. Un mallorquí me va contar ensenyances ben curioses, que res a veure tenien amb el bestiar. Ell me va dir que a un poble petit a una casa tenien un ca tan ben ensenyat, que era excepcional la seva feina, perquè el podien enviar a cercar el pa del forn, el diari o bé l'enviaven a donar menjar a un falcat de gallines, que tenien fora vila. Idò, ell agafava a mos la senalla per les anses i ja era partit; així mateix havia de caminar dos quilòmetres, però en arribar a la finca, com que tot estava disposat, obria i tancava, llavors abocava la senalla i les gallines s'hi arremolinaven totes, una dalt el cap, altres damunt l'esquena...! Quan ho tenia tot arreplegat, llavors agafava la senalla a mos pel cul, la girava i amb les cames de darrera escampava es menjar; llesta la feina, tornava desfer el camí i cap a vila manca gent.

Aquestes excepcions es troben a moltes parts, però no són abundants. Es troben cans molt ensenyats, dins el cos de la Guàrdia Civil, la Policia, l'exèrcit o entre els equips de salvament. Desgraciadament, últimament els havem vist actuar per la televisió. Fan una feinada, estan ben alimentats i ben cuidats, però es fan vells molt aviat, ben igual que els cans de companyia i orientació de les persones cegues, que solen morir joves, perquè tant uns com els altres passen molta pena, tant corporal com mental.

UNA NOTA FINAL
A la nostra illa de Menorca hi ha hagut pastors? Aquesta pregunta, segons historiadors, pareix que abans de tancar-se de la malla de paret seca, que un temps era una meravella, segons els comentaris mallorquins consideraven aquest teixit de paret com un tresor, perquè estalviaven jornals de pastor i els mal de caps d'ensenyar els cans. Per aquest motiu, a la nostra petita illa pareix que l'ofici de pastor no va quedar massa arrelat, per tant un servidor no en vaig sentir parlar mai.

Durant uns quants anys, el que surava a cada poble era la feina de cabrer, de la qual en certa ocasió i ja fa una partida d'anys en vaig fer un comentari. Menaven un ca ensenyat i tenien permís dels ajuntaments per pasturar les cabres per tots els camins veïnals.

Ara un altre dia, parlarem dels cans i els seus serveis dins la ramaderia mallorquina, on pareix ser que encara aguanten alguns testimonis del que era un dia Mallorca, dins el tema dels pastors i mercaders de bestiar, els quals s'acaben de perdre o s'han difuminat molt. A Menorca d'un temps ençà no en ve cap mai.