"Una literatura que pot oferir aquesta meravella, amics, demana una adhesió incondicional del poble que n'és protagonista i destinatari". Aquestes paraules d'admiració les va escriure el lingüista Joan Solà en un article dedicat a l'Atlàntida de Verdaguer i manifesten l'estima profunda cap a la nostra literatura, una estima que prové de l'estudi i del coneixement. I és que no és possible estimar allò que no es coneix, per molt valuós que sigui. En aquesta secció, idò, que avui comença parlaré de l'actualitat de la literatura catalana (amb atenció especial a Menorca) per ajudar a fer-la més coneguda i estimada. El títol és manllevat d'un vers de Carles Riba i l'he volgut emprar com a metàfora de la nostra situació cultural, únic cas al món d'una llengua amb una literatura tan rica i esplèndida sense el suport d'un Estat.
----------------------------
Les circumstàncies històriques, la divisió entre estats, la pressió inclement a què es veu sotmesa la nostra cultura, les dificultats de distribució, han provocat que la literatura catalana produïda a la Catalunya Nord no sigui en general gaire coneguda. Només els escriptors que publiquen en editorials de Barcelona (com ara Joan Daniel Beszonoff o Joan Lluís Lluís) arriben arreu del nostre domini lingüístic i són llegits amb normalitat. Tanmateix, els contactes de Menorca amb terres rosselloneses no han estat estranys gràcies, sobretot, a la figura del poeta maonès Gumersind Gomila, emigrat a Perpinyà, com bona part de la seva família, a principis del segle passat, que ja en el seu llibre La sorra calenta, editat per Barcino, ens acostava, amb una marcada sensualitat, l'ambient i el paisatge de la població i platja de Cotlliure.
Va ser precisament la recuperació de Gumersind Gomila en l'homenatge que l'any 1981 se celebrà a Maó, organitzat per l'Obra Cultural Balear, que ens brindà l'oportunitat de conèixer Antoni Cayrol en persona, com molt bé ha recordat Miquel À. Limon, tan atent a la memòria i al pols cultural de la nostra illa. Sempre he recordat molt bé el caràcter afable de l'escriptor i l'enriquidora conversa que mantinguérem durant aquella jornada. Cayrol ens faria arribar importants materials sobre Gomila que aquí no coneixíem i seria el coordinador de la part rossellonesa del llibre Gumersind Gomila que es publicà l'any 1984 fruit d'una col·laboració entre Menorca i Perpinyà.
Antoni Cayrol, més conegut amb el pseudònim de Jordi Pere Cerdà, era natural de Sallagosa, població de l'alta Cerdanya, aquella gran vall, generosa de recursos naturals i paisatgístics, que s'escampa ufanosa a banda i banda del Pirineu. Els seus primers passos en el món de la literatura es produeixen a l'inici de la Segona Guerra Mundial amb quatre sainets de teatre. La descoberta de la poesia li arriba també durant la guerra i comença a escriure els seus primers versos cap a finals de l'any 43. La seva obra literària incorpora els elements de la realitat lingüística, literària –inclosa la recuperació de rondalles – i social de la Catalunya Nord. L'any 1960 s'establí a Perpinyà on va regentar una llibreria fins al 1976, any en què es veié obligat a vendre-la a causa de la complexitat de l'ambient cultural a la capital rossellonesa que li va procurar no poques amargures. Va promoure nombroses activitats catalanes i donà a conèixer els problemes de la nostra llengua a la Catalunya Nord a través de col·laboracions en revistes franceses.
El 1984 va publicar les narracions Col·locació de personatges en un jardí tancat, obra que li valgué el Premi de la Crítica Serra d'Or. L'any 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 1988, la publicació de Poesia Completa, a l'editorial Columna, li valgué el Premi de Literatura de la Generalitat. El 1995 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria literària i cívica i el 1999 li va ser atorgat el Premi Nacional de Literatura per la novel·la Passos estrets per terres altes.
Vegeu, per acabar, dos fragments del seu llibre memorialístic Finestrals d'un capvespre (Ed. Trabucaire) publicat el 2009: "He estat un home exigent amb mi mateix i amb el meu aport al bé comú de la nostra llengua. La meva actitud no ha estat fictícia ni estudiada, ni conjuntural, moguda per un desig d'arribisme; he escrit per necessitat personal, he escrit com he pogut a partir de la meva situació d'estudis estroncats, vivint en un país arraconat, lluny de la grans ciutats, sense exemples d'una burgesia culta, car estava tallada de temps amb el català escrit"... "He passat ma vida a donar cos i fonaments a les arrels que rescaten la nostra vida. Són tan fondes com ho és el pensament, portadores de riqueses infinites, poden presentar-se, igualment, com el mirall fondo d'una mort abissal."
En Antoni Cayrol hi podem trobar, a més de la qualitat de la seva obra literària, un exemple admirable de fidelitat, d'esforç generós i de dignitat lingüística enmig de circumstàncies molt adverses i dificultats de tot tipus.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.