BERNAT JOAN I MARÍ24/05/11 0:00
TW
0

Després de la victòria aclaparadora, a les passades eleccions, del PP a l'illa d'Eivissa, tant a nivell municipal com al Consell i al Parlament, els partits progressistes podrien caure en diverses temptacions que, des del meu punt de vista, els resultarien poc útils i poc interessants. Es podria, per exemple, caure en el derrotisme pur i dur, sense intentar analitzar gaire les coses i donant la culpa de la pròpia derrota a una societat que no ens acaba d'entendre. Això seria un error molt gran. La gent vota amb moltíssima més consciència del que pugui semblar en primer terme. Estic absolutament en contra de la teoria -d'arrels marxistes- segons la qual la gent està alienada i vota per consignes poc clares o per qüestions merament superficials. Una altra cosa és que puguem compartir o no els valors de la majoria de la població.

El PP ha guanyat les eleccions de manera tan clara i contundent perquè la majoria de la gent considera que les receptes per a la crisi que té l'univers conservador-liberal són millors que no les que s'ofereixen des del cantó socialdemòcrata (no diguem ja des d'opcions altermundialistes, de les quals la majoria de la població fuig com de la pesta). Una majoria s'estima més unes institucions més primes, una intervenció més baixa des dels poders públics. I, sobretot, a la gent, especialment en temps de crisi, li produeix molta recança pensar que se li cobren impostos per garantir que els més desafavorits de la societat (o els que tenen menys tendència a endoblar l'esquena) puguin viure dignament. Una majoria de la població, n'estic ben convençut, prefereix que augmenti la seua pròpia inseguretat, en general, si aconsegueix que li baixin els impostos. I potser això és el que ara fa falta per reactivar l'economia. No en tenc ni idea. Però els signes, des del meu punt de vista, no deixen lloc a dubte.

Per tant, l'esquerra no ha patit cap tipus de fatalitat. Senzillament, cada vegada que es deia que, passi el que passi, es garantirà la sanitat pública, o que s'universalitzaran els serveis socials, o que es plantejava qualsevol mesura en aquesta direcció, a una majoria de la societat se li posaven els cabells drets. I precisament la democràcia consisteix a fer que la gent pugui escollir, lliurement, entre models diferents. I ha escollit, ben clarament.
La reacció a la defensiva consistiria a atacar tot allò que faci el PP quan vagi governant les institucions. Seria un greu error. D'una partida de ping-pong només en pot sortir guanyador, ara mateix, el Partit Popular. Per tant, una oposició constructiva afavorirà tothom.

Com a teràpia personal, preferesc posar per davant els elements positius que, des de la meua òptica minoritària però no marginal ni antisistema, podem extreure de les eleccions del 22 M. El primer és l'èxit d'algunes formacions polítiques no majoritàries: GentxFormentera ha tret un resultat espectacular, el PSM tendrà cinc diputats al Parlament de les Illes Balears, juntament amb dues persones amb clara consciència nacional al grup mixt, i existeixen elements per a un tercer espai embrionari, a Eivissa (un conseller de Gent per Eivissa, una diputada de Pacte per Eivissa, cinc regidors de Nova Alternativa). En segon lloc, i a nivell més general, Convergència i Unió ha guanyat les eleccions a Catalunya i el Partit Nacionalista Basc les ha guanyades a Euskadi.

El tercer espai que algun dia acabarem construint a les illes Balears s'ha consolidat plenament a les Canàries, on hi ha un empat -aproximat- entre el Partit Popular i Coalició Canària, amb un PSOE bastant despenjat. I es comença a veure també ben clarament, a la graella de sortida, al País Valencià, on Compromís pel País Valencià ha tret cinc diputats a les Corts Valencianes i sis regidors a l'Ajuntament de València.

Tot això són elements positius, que ens permeten acostar-nos a l'activitat política de manera constructiva i dinàmica. El vespre del 22 vaig felicitar, en primer lloc, algunes persones destacades del PP d'Eivissa, en segon lloc li vaig fer arribar l'enhorabona al secretari general de CIU, Oriol Pujol, i, last but not least, vaig dir "zorionak!" als amics Maiorga Ramírez i Patxi Baztarrika. A tots els vaig desitjar sort i encert. També a tothom qui comenci, avui mateix, la tasca de fer d'oposició.