Josep Portella23/03/11 0:00
TW
0

Fa deu dies publicava un escrit en el qual parlava del risc de l'accident nuclear a la central de Fukushima. El darrers pensaments que el desastre pogués ser de les dimensions que ara es comencen a veure i a témer. Els he de confessar que he viscut amb preocupació totes les informacions que ens arribaven, via oficial i via alternativa, sobre la catàstrofe. Estic segur que la majoria dels lectors han viscut i viuen amb desassossec el dia a dia de Fukushima i es demanen si realment estam segurs en un món poblat de centrals nuclears, que produeix grans quantitats de residus nuclears. Els grans defensors de l'energia nuclear fa uns dies que estan callats. Quan veia aquests treballadors que durant dies han estat en contacte directe amb el risc, intentant apedaçar el que quedava de les instal·lacions, he sentit també una gran admiració per a ells. Des de fa dos dies, les informacions ens diuen que la situació comença a estar sota control i que s'està estabilitzant.

Mentrestant, una bona quantitat de materials radioactius han passat a l'atmosfera i han contaminat sòls, plantes, aliments, persones. Per aproximar el tema a la nostra realitat, s'ha recordat que la central de Fukushima és bessona de la nostra central nuclear de Garoña, aquesta que ha estat tan polèmica des del moment que el Govern de Rodríguez Zapatero va decidir allargar-li la vida útil i va incomplir, així, una de les seves promeses electorals.

Aquests dies es viuen a tot el món mostres de condolença i solidaritat amb les víctimes i els damnificats pel terratrèmol primer i el tsunami després. També a Menorca tindrem ocasió de mostrar la nostra solidaritat amb el poble japonès, aquest pròxim dissabte a Maó. És cert que l'accident a la central nuclear va ser motivat per aquesta força desfermada de la naturalesa. Però no és manco cert que moltes vegades, la naturalesa emergeix per a fer-nos veure els errors del camí que prenem. El progrés de la humanitat és un continu envit a la matèria de la què vivim: l'espai que ocupem, com ens relacionem amb aquest espai, l'explotació que en feim per a extreure els recursos que ens són útils. Quan es romp l'equilibri es posen en marxa forces molt poderoses que són d'impossible govern. Periòdicament, la humanitat viu experiències d'aquesta difícil relació i no n'aprenem.