La catàstrofe ecològica

Les imatges són esgarrifoses, la gran massa de fang contaminat mata la vida per allà on passa. Grans extensions del centre d'Europa queden marcades per dècades en un desastre del que encara no es poden preveure les conseqüències. Fa pocs mesos, al golf de Mèxic es va viure una altra cataclisme de proporcions parescudes, el vessament de la British Pretoleum que ha contaminat riques zones pesqueres i importants nuclis turístics; el govern nord-americà encara no sap com se'n sortirà. No és el primer cop que pateixen un fet així al golf, el 1979 es van vessar 30.000 barrils diaris durant mesos al pou Ixtox 1. Al Japó, la corporació Chriso va llançar a la Badia de Minamata deixalles químiques que van ocasionar una contaminació monumental. Fa pocs dies, les autoritats internacionals feien públic un informe sobre les conseqüències actuals de la tragèdia de Chernobil, amb unes emissions radioactives superiors a les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Va ser una calamitat semblant al de Bhopal, un parell d'anys abans, quan es va produir una fuga de 42 tones de pesticida en una planta de la companyia Union Carbide: milers de persones van morir en poques hores i unes quinze mil en els mesos següents, molts supervivents han viscut cecs, amb disfuncions corporals, amb diverses insuficiències. Una altra hecatombe va tenir lloc en la Primera Guerra del Golf, de la que ara ja es compliran 20 anys, per al control de la producció de petroli: Hussein va ser esclatar 600 pous a Kuwait i va provocar una altra desfeta ecològica de proporcions gegantines. Cinc anys després, la companyia minera canadenca Marcopper va tirar als Rius Boac i Makulapnit 1,5 de metres cúbics d'arenes contaminades. El 1999 es va produir la cadena d'explosions a la planta nuclear japonesa JCO, amb alliberament de substàncies radioactives. Fa deu anys, a la Mina Gran de Romania es van emprar quantitats enormes de cianur per a purificar l'extracció de metalls preciosos, els sobrants es van llançar als rius que passen a Hongria. No fa falta anar caire lluny, a Espanya podríem incloure Aznalcóllar i el Prestige a la llista de desastres de la humanitat. La llista podria ser inabastable. No són desastres naturals, sinó fruit del sistema econòmic mundial i de la poca força dels governs sobre les grans companyies. Ara plorarem aquesta marea de fang contaminat a Hongria, fins el pròxim desastre. El món és així perquè volem.