La banda a banda

Fa uns anys, fa molts d'anys, l'existència de la banda era obligada en la vida local. Entorn dels concerts d'estiu de la banda s'organitzava part de la vida recreativa del poble. Això va ser durant dècades fins que es va acabar. Cap als anys vuitanta-noranta del segle passat es va produir una fallida gairebé general d'aquestes agrupacions. A les dificultats que suposa el manteniment d'un grup de quaranta o cinquanta músics, s'hi afegí la pèrdua de presència social i, finalment, un procés de devaluació social i cultural. Aquesta realitat, que va arribar a ser preocupant, es va capgirar, en part, pel canvi de rumb que protagonitzà la banda de música des Migjorn. No sense dificultats ni resistències, la banda va saber modernitzar el seu repertori per a acollir peces clàssiques i èxits populars, per a crear una posada en escena que va saber connectar tant amb la gent jove com amb la gent més gran. No sé si estic molt equivocat, és la impressió que de vegades creen les aparences, però crec que l'experiment que va tenir lloc as Migjorn, va influir després en la resta de bandes de música de Menorca. Sé que hi ha persones que opinen que les bandes no han de fer espectacles, que el seu paper és un altre. Jo no hi estic molt d'acord. En tot cas, han de fer el que trobin que han de fer. En el cas de la banda des Migjorn, i la prova és el resultat de les seves actuacions, està clar que han sabut crear un producte estival d'èxit. Potser l'únic risc ara és que la necessitat de recursos que exigeix avui el faci inviable en el futur.