El privilegi de ser un mateix

Patricia Moncada Pons14/07/10 0:00

Ja ha arribat l'estiu! Platges repletes de gent que mira amb ulls recelosos els cossos esculturals aliens. Tangues i pits postissos de silicona batallen contra els que afirmen que la naturalitat és el seu millor aliat. És la guerra de qui mostra, o de qui deixa per a la imaginació el que ensenya en la intimitat. Anar a la platja suposa tot un repte. Operacions estètiques, cremes miraculoses anticel·lulítiques, tractaments reductors, hidratants, cremes protectores solars corporals, facials i labials, depilació làser, elèctrica o a la cera,... algunes persones per a anar a la platja necessiten tot un màster especialista en estètica, mentre que d'altres, fanàtics del nudisme, aposten per la naturalitat, i el lema "allà on hi ha pèl, hi ha alegria". Aquí tot val.

S'ha d'aparentar 30 anys quan en realitat se'n té 60, encara que després ens mirem al mirall i no ens reconeguem. No es tracta de viure, sinó de conservar-se en formol. I és que tenir 50 anys i aparentar tenir-los és, per alguns, senyal inequívoca de fracàs personal i social. No es pot estar gras, ni arrugat, i menys tenir el cul i els pits caiguts. Senyors, la selecció natural de Darwin reapareix al segle XXI: sobreviuen els que no tenen panxa, ni arrugues, sinó que tenen el cul ben rodó i la cara tan estirada que no es percep cap tipus d'expressió emocional a la mínima distància. Potser sobreviuran els adeptes a la moda de la silicona, però la felicitat no la produeixen ni els pits rodons, ni una cara encerada inexpressiva. Més val tenir un cos expressiu i treballat pel pas del anys, que juntament amb la llei de la gravetat, donin a conèixer les imperfeccions que tots tenim. I és que, tal com deia Nietzsche, "l'individu ha lluitat sempre per a no ser absorbit per la tribu. Qui ho intenta, a vegades estarà sol o tindrà por. Però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix". És l'autoestima de la imperfecció.

--------
patrismoncada@hotmail.com