Dins aquest món on es diu que anem perdent els valors, encara que segurament els anem canviant, i les nostres vivències i sensacions es poden deslligar, cada cop menys, de les tecnologies, veiem que el teatre esdevé una oportunitat per contrarestar tot això.
El teatre surt de la gent i retorna a la gent, d´una gent que vol contar històries i d´una altra que vol que els hi contin. Es un acte de participació col·lectiva i llibertat ciutadana, en altres temps, justament per això, perseguit i que ara cal aprofitar tant pels drets guanyats com per la força amb què ha arrelat com es veu a Menorca. La motivació de cadascú és diversa però sempre una mateixa intenció d´expressar sentiments i fer arribar un missatge, amb més o menys profunditat, però a la fi, unes idees i inquietuds. Per això, el teatre té la capacitat de fer-nos riure, plorar...com també reflexionar i pensar. En un altre plànol, també comporta l´expressió i llibertat (o "alliberament") personal en practicar la imaginació, la creativitat i el coneixement d´un mateix. Es pot dir que és una bona oportunitat pel creixement personal. Això és així en l´espai i ha estat així en el temps donat que les emocions que es transmeten des d´un escenari són compartides per totes les persones que habiten el planeta des dels orígens de la humanitat. El teatre se´ns apareix doncs com una necessitat històrica dels pobles que avui, en una societat en continu canvi i transformació tecnològica, és més necessari que mai. La seva màxima virtut dins aquest context és poder-ne contrastar els efectes nocius a través de la paraula immediata, del sentiment cert i natural i, sobretot, del fet de contar i compartir les inquietuds i pensaments humans cada cop més emmascarats darrera les pantalles. Un acte de comunicació directe, profunda i irrepetible que a més, pel fet de ser col·lectiu (es necessita al menys d´un actor i d´un espectador) aconsegueix teixir una gran xarxa però aquest cop social i real. D´aquesta manera es connecten les generacions, les cultures, les diferents creences...a través de l´empatia emocional.
La celebració del dia internacional del teatre, cada 27 de març, des de fa 49 anys, és una bona excusa per parlar de teatre i recordar que, tot i que el suport de les administracions públiques es fa, molt sovint, necessari per l´existència d´aquest art no són els únics responsables. Sense la ciutadania, com hem vist, el teatre no existiria i, per això, som els grans encarregats i això és el que li atorga el seu gran valor. El Premi Born i la gent que ho impulsem, no sols a Menorca, sinó arreu de l´estat, i no sols avui, des de fa quaranta anys, continuem tenint fe en el teatre. Seguim creient en aquests valors de la participació col·lectiva, llibertat ciutadana, creixement personal i creació d´una xarxa que ignori les fronteres de les diferències que ens separen i que aprofiti el que ens uneix com és la necessitat humana d´expressió per reconfortar-nos i humanitzar-nos. Per això, mentre puguem, seguirem. De moment, aquest any, engeguem la trenta-cinc edició del premi. Gràcies a tothom.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.