El comiat de Calderón

Josep Portella Coll
El passat 9 de desembre, en Bernat Schuster va entrar a la història (del Reial Madrid). El passat 16 de gener, en Ramon Calderon li va fer companyia. Encara no sé el dia que hi passarà en Mijatovich. La història futbolera és plena de personatges d'aquesta mena. Deu ser una cosa molt fangosa, la història. És ben curiós el currículum d'expresidents de clubs de futbol, són personatges molt especials. En Calderón anuncia que se'n va amb el cap ben alt; despús-ahir mateix deia que no dimitiria mai perquè no era cap covard. Com baraten les coses en qüestió d'hores. D'ençà que va esclatar l'escàndol de l'Assemblea de compromissaris amb individus que ni eren compromissaris ni socis de l'entitat, la cosa s'ha precipitat. La veritat és que m'ha semblat una pel·lícula d'en Cantifles. L'Assemblea era vital pel futur del club i, sobretot, pel futur de la directiva presidida per Calderón. Quan els compromissaris hi van arribar, oh, sorpresa! ja hi havia dotzenes d'entusiastes seguidors dels governants. El recompte de vots va ser justet, però finalment va guanyar l'aparell, els de dins. Després es va saber, perquè la televisió va enregistrar les cares dels presents, que almenys una dotzena d'individus ni tenien el mandat de compromissari ni eren tan sols socis de l'entitat. S'imaginen que una trampa així es donés en unes eleccions municipals? Supòs que aviat, algun mitjà oferirà una entrevista en exclusiva amb algun d'aquests entusiastes electors a sou, serà sucosa. El primer dia, com es fa sempre, els tramposos van negar l'evidència. El segon dia, com es fa sempre, els tramposos van voler guanyar temps i van anunciar una investigació rigorosa. El tercer dia, Calderón va dimitir. El seu substitut, membre del mateix aparell, ha anunciat eleccions pel pròxim estiu. Al cap de cantó ja guaiten Florentino Pérez i Juan Villalonga (aquell de Telefònica), la qual cosa tampoc no és cap garantia. En Carlos Sáiz també ho voldria ser, president. Però si ha de portar la mateixa sort que l'acompanya en els rallys, anem servits. Calderon se'n va i diu que ha estat víctima d'una cruel injustícia. Potser sí, potser els infiltrats a l'Assemblea per votar a favor seu els havien posat els de l'oposició, només per dir després que el president feia trampa. Tan mateix, per fer això, els opositors haurien d'haver estat al capdavant de l'organització assemblaria. Diuen que l'esport ha de ser exemple per a la nostra joventut. Ho diuen.