Centres històrics i vida contemporània

Cada any, un arquitecte que fa de director del curset tria un tema i convida els millors especialistes teòrics i els arquitectes que han fet intervencions en edificis emblemàtics per engegar un debat multidisciplinari amb arqueòlegs, historiadors, arquitectes, sociòlegs i representants d'administracions, en què tots presenten les seves experiències. Aquest any, el tema central s'ha desenvolupat al voltant de com afecta als centres històrics la vida contemporània.
Als que ens preocupen els processos de degradació dels centres històrics i, també, les oportunitats de crear noves arquitectures als centres antics que estiguin atentes a les noves maneres de viure, la participació en els debats multidisciplinaris entorn d'experiències d'altres ciutats similars a les nostres de Menorca ens provoca una doble sensació: satisfacció en comprovar noves intervencions, excel·lents, més enllà de la mar, i certa tristesa en veure que ningú n'aplica de similars en el panorama illenc. Quan sents el que ha passat als centres dels pobles i ciutats que tenen característiques idèntiques als nostres, és habitual intentar un traspàs de situacions tot pensant com aquelles mesures urbanes haurien afectat o beneficiat Maó o Ciutadella o altres pobles menorquins en la salvaguarda del patrimoni o en l'impuls de la nova arquitectura en el si de les velles ciutats.

Els deu punts que a continuació s'exposen han estat motiu de reflexió en el curset, entre d'altres, i no volen ser cap denúncia, valoració a favor o en contra del que pot passar aquí ni arguments per qüestionar accions ja en marxa. Simplement es mostren com a punts per obrir reflexions, estimular opinions, provocar pensaments en els responsables públics entorn de temes que a Menorca estan adormits, no preocupen o en què no s'havia pensat.

1No només considerar que els centres històrics són la part petita i central de la ciutat, sinó que els eixamples fins a principis del segle XX ja han assolit també aquesta consideració.

Massa vegades en les delimitacions urbanes no es té el respecte adequat als edificis i les trames més modernes pel fet de ser més contemporanis que els de la zona central. Caldria començar a ser conscients que la ciutat antiga ha d'assumir un límit nou, cada vegada més gran, determinat en funció dels estudis pertinents i atent a consideracions urbanes i més enllà de decisions purament polítiques.

2 Pensar que la parcel·lació del centre antic i l'estructura de murs de càrrega de les seves cases són els elements urbans que el singularitzen.

Avui, ja no hi ha dubtes sobre la importància de preservar les mides de la parcel·la històrica com un element clau que fa única cada ciutat. El trast defineix també la façana. Les divisions i les addicions de cases trastoquen de tal manera l'estructura urbana original que han passat a ser un dels perills més denunciats.

3 La protecció dels interiors d'illeta i els darreres de les cases de la ciutat antiga esdevenen prioritaris per mantenir l'encant del seu caràcter urbà.

Els interiors d'illeta moderns s'han convertit en terrasses sobre aparcaments o supermercats. Les característiques dels interiors d'illeta del centre es poden mantenir amb el seu caràcter íntim i potenciar els usos lligats a l'habitatge, amb la necessitat de mantenir les zones verdes privades i evitar la duresa dels gustos actuals.

4 La conservació dels detalls de façanes, elements interiors, soterranis i les seves voltes, les cisternes de les cases, etc., vol dir conservar els signes que donen consistència històrica a la ciutat.

Viure al centre implica acceptar determinades condicions. S'ha de poder trobar un equilibri entre la conservació de l'essència que fa únic l'espai central de la ciutat i les noves maneres d'habitar-hi.

5 Reconduir desastres urbans anteriors és una mesura pedagògica i una aposta segura per protegir els centres antics.

En tota ciutat central hi ha hagut edificis sobredimensionats executats en el temps de la manca de consciència ciutadana. Sembla important establir mesures tendents a recuperar la normalitat urbana refent aquests pocs edificis, que d'altra banda tant destorben, i mostrar que els excessos d'altres temps poden ser reversibles.

6 Protegir les façanes i en canvi acceptar el buidatge interior dels edificis antics és afavorir la destrucció del passat.

Hi ha una gran oportunitat entre la momificació dels centres històrics d'una banda i la permissivitat en la substitució total dels interiors de l'altra. Moltes vegades, protegida la façana, la pell, l'escenografia que dóna al carrer, sembla que ja està protegida la ciutat històrica. Després, al darrere, s'escenifica la destrucció amagada: buidatge total de l'antic edifici. D'altres, la conservació estricta fa impossible nous usos i el centre és un desert.

7 Acceptar l'arquitectura contemporània als centres antics és una oportunitat per augmentar el catàleg de la història de la ciutat.

Potser només cal informació i sensibilitat per a la intervenció. Establir la carta de colors del centre antic esdevé una eina clau no només per a les restauracions i rehabilitacions, sinó també per als nous edificis.

8 La manca d'estudis urbans actualitzats, de mesures de protecció detallades, de criteris d'intervenció i de reflexió constant sobre la ciutat antiga mostren la debilitat cultural d'una societat urbana moderna.

Les ciutats que mantenen un debat constant sobre com ha de ser la vida als centres antics poden avançar amb més seguretat i mantenen la vida als centres molt més que les que ignoren la seva història. Som molt enfora del nivell de moltes ciutats similars: ens falten estudis seriosos i profunds sobre patrimoni arquitectònic, ens falten criteris d'intervenció sobre el dit patrimoni i falta voluntat de les administracions per protegir la història i afavorir la nova arquitectura.

9 Estan en crisi els centres antics exclusius per a vianants?

La competència ferotge dels grans magatzems a l'extraradi i el desplaçament dels centres de relació fora dels centres antics han fet replantejar antigues demandes i articular noves defenses dels centres històrics respecte a la perifèria perquè la vida pugui seguir envaint-los de dia i de nit.

10 Els coneixements sobre la història, l'arqueologia, la topografia, etc., de la ciutat antiga només serveixen per justificar els projectes, tant els bons com els dolents.

Al final, i al principi també, el que és important és que el projecte arquitectònic sigui un bon projecte. Els arquitectes treballam sempre amb la modificació: modificació del solar, de l'edifici existent, dels buits, dels plens, dels camps verges, del paisatge, etc. Caldrà tenir la informació adequada, però un bon projecte és el més essencial en la bona resolució de qualsevol actuació de modificació.