Demà es compliran 30 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització lingüística al Parlament de les Illes Balears, que va entrar en vigor el mes de maig de 1986. Va ser una norma aprovada per consens, amb un clar compromís polític a favor d'impulsar la llengua pròpia, com un element essencial de la nostra personalitat i del nostre patrimoni cultural.
La llengua que compartim amb altres comunitats mai no ha estat un problema social, ni de convivència. Només hauria d'haver estat motiu de preocupació política pel descens del seu ús per la pressió de la immigració -essent un element essencial per a la integració- i la poca presència als mitjans de comunicació. Així i tot ha crescut el nivell de coneixement i aquest és un aspecte positiu.
A Balears tenim dues llengües oficials i només una de pròpia. Aquesta s'ha de conservar, amb tota la seva riquesa, com es conserva el paisatge més valuós de la nostra Illa.
Per aconseguir-ho els polítics han de recuperar la voluntat de consens. És important que ningú se senti propietari de la nostra llengua i que cap partit torni a tenir la temptació de fer-la servir d'instrument de confrontació o d'influència política. La normalitat en el coneixement i ús del català de cada una de les illes és la millor forma per preservar el seu futur i potenciar la nostra cultura, sense perdre la peça clau del seu motor: la llengua pròpia.
