Més aparcaments, menys educació: la trista realitat d’una submissió partidista: Fa pocs dies hem vist com Sant Lluís vivia una situació d’injustícia educativa davant una Conselleria d’Educació que, més que pensar en les necessitats dels municipis, pren decisions polítiques per interès partidista, prioritzant l’escola concertada per sobre de la pública. La negativa de la Conselleria a convertir el CEIP Sa Garriga en un institut-escola, tot i el suport de famílies, docents i institucions locals, ha estat un clar exemple d’aquesta política. El gruix del poble, amb la seva batlessa al capdavant, va plantar cara a una decisió injusta i es va enfrontar al seu propi partit per defensar el futur educatiu de Sant Lluís. Això és fer política local! Això és estar al servei de la ciutadania!
I mentre Sant Lluís lluitava, as Castell passava exactament el contrari. Aquí, davant una situació molt semblant, el nostre batle, Lluís Camps, no només no ha aixecat la veu per defensar el nostre municipi, sinó que ha aplaudit amb entusiasme la retallada brutal del nostre futur Centre Integrat de Formació Professional (CIFP). Perquè, no ens enganyem: el que ha fet la Conselleria és una retallada en tota regla, i el nostre batle, en lloc de combatre-la, ha seguit les directrius del seu partit.
Es Castell havia de tenir un gran centre de Formació Professional, un centre de referència a Menorca que permetria formar joves en sectors amb futur i donar vida econòmica i social al nostre municipi. Parlem d’un projecte que havia de donar cabuda a 600 alumnes i ocupar 5.630 m². Aquest centre hauria estat una oportunitat única per dinamitzar el nostre municipi, atraure talent i generar llocs de feina estables en sectors estratègics. Els nostres joves haurien tingut accés a una formació de qualitat sense haver de desplaçar-se fora del poble, i l’activitat econòmica al nostre comerç local s’hauria vist beneficiada per l’afluència d’estudiants i professionals.
Què en queda d’això? Una versió reduïda, un centre retallat en un 60% amb menys places per als nostres joves. Això significa menys oferta educativa, menys opcions de futur per a la nostra joventut i una menor capacitat d’atraure inversió i activitat econòmica al municipi. Es Castell ha perdut una oportunitat per evitar quedar-se com un poble dormitori i convertir-se en un referent en la formació professional. I per què? Perquè el batle ha preferit seguir les indicacions de la Conselleria en lloc de plantar-se i defensar es Castell.
Si es Castell tingués un batle com el de Sant Lluís, avui tindríem un projecte complet, lluitat fins al final. Però el nostre batle, en lloc de liderar, ha obeït. En lloc de defensar el poble, ha prioritzat la línia del seu partit. I el més greu: en lloc de mirar pel futur de la nostra gent, ha prioritzat unes places d’aparcament. Sí, aparcaments per sobre de l’educació. Aquesta és la seva aposta de futur.
La gran pregunta que ens hem de fer és: realment volem que es Castell sigui governat per algú que, davant una decisió que perjudica el poble, calla i acata? Volem un batle que renuncia a lluitar pel que ens correspon? No podem permetre que la nostra educació i el nostre futur depenguin d’algú que prefereix obeir ordres abans que defensar es Castell.
És hora d’obrir els ulls. És hora de reclamar el que és nostre. Perquè es Castell es mereix molt més que un batle que no defensa amb fermesa els interessos del seu poble. Es mereix algú que lluiti pel poble amb responsabilitat i compromís.
