Biel Martí Marquès (*)Ciutadella19/02/25 4:00
TW

Aquests darrers temps hem sentit parlar en abastament, de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals i tot el rebombori que s’ha creat al seu voltant. Nosaltres creim que és una bona mesura i que podria ser vàlida per a l’augment de llocs de feina a partir de la seva posada en marxa, així com tenir un poc més de temps de poder estar amb la família i amics, o per fer el que més t’agradi, que els temps de lleure també és contribuir a l’economia del país. Dit açò, voldríem fer esment algunes qüestions que fa temps que els donam voltes, com per exemple: No oblidem que des del 2011 ens han anat fent vàries reformes de la legislació referent a les Pensions Públiques entre elles, ens han allargat dos anys més els anys de feina per poder arribar a tenir una Pensió, ens han augmentat els anys de cotització per treure el muntant que ens pertoca de pensió, ens han tret la famosa «paguita», que era el que ens ajudava a no tenir tanta pèrdua de poder adquisitiu en les nostres pensions, ens ajudava a fer quasi cabal si hi havia alguna desviació en les previsions de l’IPC anual. Ens diuen que la macroeconomia va vent en popa i que som els millors d’Europa, i en una part creim que tenen raó, les empreses no deixen d’augmentar els seus beneficis i no rallem de les grans empreses i la Banca i els ‘fons voltor’, aquests s’estan inflant, en canvi, la gent treballadora i les persones Pensionistes no deixam de perdre poder adquisitiu amb els seus salaris i amb les nostres pensions.

És una percepció nostra o és més general. Que la fórmula de treure l’IPC de cada any és completament negativa per a la clase treballadora i per a les persones Pensionistes? Que està pensada perquè no igualem mai amb l’augment de salaris i Pensions el que realment ha augmentat el nivell de vida? Només com a punt de reflexió.

L’altre dia el diari «MENORCA» duia una notícia en la que ens deia que el Banc de Santander havia tingut l’any passat uns beneficis superiors als 14.000 milions d’euros, en la mateixa plana una altra notícia del Gerent del Banc d’Espanya el Sr. Escrivà, ens deia que la gent, jova d’aquest Estat Espanyol, del 2002 al 2022 s’havien empobrit 14 punts respecte dels seus pares quan tenien la seva edat (rondant els 40 anys).

Que les coses no van tan bé com ens les pinten, és evident, que no a tothom els va igual també és evident, que necessitam un millor repartiment de la riquesa d’aquest Estat espanyol, també és molt evident, que necessitam una major conscienciació i compromís per part de la gent treballadora i pensionista en vers la problemàtica existent, també és més que evident, ja que no és només les Pensions també ens estan privatitzant la nostra Sanitat Pública i el nostre Ensenyament Públic i no ens adonam de la qüestió, atents que els cans cacen i venen a buscar lo nostre. «Governi qui governi les pensions i els nostres drets defensarem amb igualtat pau i sense guerres».

(*) Portaveu de la Plataforma de Pensionistes per a la seva Dignitat